Alemanya reactiva l’ús del carbó davant la reducció del gas rus

Dortmund (Alemanya)Després que Rússia hagi restringit l’enviament del seu gas, regna el desconcert i la tensió al país més poblat de la Unió Europea. Alemanya, la principal economia del continent, tem que si no estalvia aquesta matèria energètica ja no tindrà garantit el subministrament aquest hivern. Per això li cal un pla de mesures urgents. Doloroses, però pragmàtiques, assegura el ministeri alemany d’Economia. Tan amargues que representen una marxa enrere amb el compromís adquirit fins ara. Entre altres accions, Berlín ha anunciat aquest diumenge que tornarà a reactivar les seves velles plantes de carbó, un combustible que havia promès abandonar abans del 2030. Per a més confusió, qui ha fet aquest anunci ha estat un dels líders més carismàtics d’Els Verds, el ministre federal d’Economia, Robert Habeck. El retorn al carbó serà limitat, però aquesta nova reactivació durarà fins al març del 2024. “Això és amarg, però en aquesta situació és purament necessari per rebaixar el consum del gas”, ha raonat.

El titular del govern de Berlín admet que aquest pas conduirà a “un balanç de CO2 lleugerament superior”. “Això no pot agradar de cap manera a ningú que camini amb els ulls ben oberts. Però si no ho fem, correm el risc que les instal·lacions d’emmagatzematge no estiguin prou plenes a finals d’any, cap a l’hivern. I llavors estarem oberts al xantatge polític”, ha raonat Habeck en referència a la pressió del Kremlin.

De moment, els dipòsits per emmagatzemar gas a Alemanya estan al 56,7% de la seva capacitat, segons dades de l’Agència Federal de Xarxes. L’objectiu del govern de Berlín, format per la coalició de socialdemòcrates, Verds i liberals, és que aquestes instal·lacions estiguin al 80% l’1 d’octubre i al 90% l’1 de novembre per poder estar preparats per a un nou estrangulament del gas rus.

Motivacions polítiques

Alemanya es va sentir avisada quan el 15 de juny passat l’empresa Gazprom va comunicar que estava reduint els seus subministraments a través del gasoducte Nord Stream 1. Primer va disminuir-ne l’entrega un 40% i després un 33% al·legant un problema tècnic. El govern alemany, però, entén que aquesta restricció té una motivació política. “És notori que l'estratègia de Putin és causar-nos inseguretat, fer pujar els preus i dividir-nos”, ha assegurat Habeck.

Encara no fa deu mesos que la llavors candidata verda a la cancelleria, Annalena Baerbock –ara vigent ministra d’Exteriors– deia en un espot publicitari de cara a les eleccions legislatives del setembre de 2021 que el vot de l’elector decidia sobre l’últim govern que pot influir de forma activa en la crisi climàtica abans que sigui massa tard.

Que aquest diumenge el seu company de partit Habeck hagi hagut d’anunciar, en contra del que va prometre la formació ecologista en campanya electoral, no una sortida avançada de l’energia del carbó sinó una nova aposta per aquest combustible, és ben paradoxal. Però com a conseqüència de la guerra a Ucraïna aquest moviment és obligat, justifica Habeck, que no preveu, en canvi, sortir del pla de tancament dels últims reactors nuclears. “Per reduir el consum de gas cal usar menys gas per produir electricitat. En el seu lloc, s’hauran de fer servir més les centrals elèctriques a carbó”, ha insistit el ministeri alemany d’Economia mitjançant un comunicat. El 8 de juliol el Bundesrat (cambra alta) ha d’aprovar la llei corresponent. Berlín també està preparant un decret ministerial per fomentar que les centrals elèctriques que ja estan disponibles com a reserva es modernitzin i aportar energia al mercat a curt termini.