DortmundEl pla de renovació més gran de la història de l’exèrcit alemany ja està en marxa. Representa un abans i un després en la política de seguretat del país. Després de dècades d’estalvi, les forces militars alemanyes es rearmaran de forma massiva gràcies a un fons especial de 100.000 milions d’euros que el govern liderat pel canceller socialdemòcrata Olaf Scholz i la principal força de l’oposició, la unió conservadora CDU/CSU, han acordat després de molts estira-i-arronses.
Alemanya assumeix un important deute per rearmar-se. I cal fer una esmena a la Constitució a tal efecte. El Bundestag (cambra baixa del Parlament) i el Bundesrat (cambra alta) tenen l'última paraula, però la majoria exigida per a una decisió de tanta dimensió sembla assegurada, després de l’acord anunciat aquesta setmana per l’executiu de Berlín i l’opositora CDU/CSU. El pla de rearmament ja va rebre divendres un ampli suport a la cambra baixa, amb 593 diputats a favor, 80 en contra i 7 abstencions.
Els diners ja tenen destí, segons detalla Der Spiegel. Armilles protectores, dispositius de visió nocturna i noves motxilles per als soldats (uns dos mil milions d’euros); ràdios digitals, xarxes de dades específiques per a les unitats de combat i l’ampliació dels satèl·lits de l’exèrcit (uns 19.000 milions d’euros); investigació en nous equips de navegació i ús d’intel·ligència artificial (uns 500.000 euros); nous avions i helicòpters (41.000 milions d’euros com a mínim); millora de diversos models de tancs, fons per al desenvolupament de nous carros de combat (16.000 milions d’euros); noves corbetes, més fragates, vaixells de combat polivalents i submarins, un nou sistema de míssils per als vaixells de guerra i un nou sistema de defensa aèria per als submarins (19.000 milions d’euros). També hi ha necessitat específica d’invertir en munició i en renovació de casernes militars.
Tres dies després de la invasió
Als partits de govern (els socialdemòcrates de l’SPD, els Verds i els liberals de l’FDP) i als de l’oposició CDU/CSU els ha costat molt arribar a un acord després que el canceller Scholz anunciés el seu superpla financer per a l’exèrcit alemany, per sorpresa, a finals de febrer, tot just tres dies després d’iniciar-se la invasió russa a Ucraïna.
D’aquest paquet de 100.000 milions d’euros no es destinarà directament res a Ucraïna, sinó que el focus està més aviat en modernitzar les forces armades alemanyes perquè tornin a estar en condicions de defensar el país i els interessos de l’Aliança Transatlàntica. No obstant això, a molts socialdemòcrates i verds no els convenç que aquest fons especial de l’exèrcit ajudi Alemanya a assolir l’objectiu de l’OTAN que marca que cada país gasti el 2% del seu PIB en Defensa.
Amb tot, tot just ha sigut amb la guerra d’Ucraïna que s’ha posat en relleu com estava de descuidat l’exèrcit alemany. Un exemple citat per Süddeutsche Zeitung: només 9 dels 51 helicòpters de combat Tigre estan operatius. Davant la reiterada petició d’armes pesants manifestada per Kíiv, la ministra federal de Defensa, Christine Lambrecht, ha admès que les mateixes tropes alemanyes no en tenen prou.
Problemes a la coalició
Sigui com sigui, el pla de milers de milions per a l’exèrcit alemany és una qüestió molt sensible per a la coalició de tres partits del govern alemany. Els Verds ambicionaven que part del paquet d’inversió es destinés a ciberdefensa i a donar suport a països socis. Però la CDU/CSU va amenaçar que si el fons especial de 100.000 milions d’euros no s’utilitzava exclusivament per a l’exèrcit, trencaria les negociacions. Al final, es va acordar que es finançarien mesures per a la ciberseguretat i per a la protecció civil i estabilització de països socis, però que aquesta partida sortiria del pressupost federal normal, no del fons extraordinari.
La passada nit de diumenge a dilluns, quan ja estava encarrilat l’acord entre els representants dels diferents partits polítics reunits al ministeri de Finances, la titular d’Exteriors, Annalena Baerbock, va demanar sortir de la sala per traslladar el contingut de les converses a altres polítics del seu partit verd. Però mentre els ecologistes estaven acabant de deliberar, l’agència de notícies alemanya DPA ja va donar l’avís que l’acord estava segellat, citant fonts de la coalició. Com a mínim es va produir un malentès al ministeri de Finances, el titular del qual és el liberal Christian Lindner, que ja ha advertit que vetllarà per una política de frenar deute a partir del 2023, cosa que no entusiasma el sector més d’esquerres de l’SPD. S’endevinen, amb tot, més conflictes futurs, perquè els projectes de la coalició que no s’incloguin en el fons especial per a l’exèrcit hauran de competir entre si en el pressupost federal.
Les armes alemanyes no arriben a Ucraïna
El govern alemany s’ha declarat preparat per enviar armes pesants a Ucraïna, però les crítiques per la indeterminació mostrada fins ara pel canceller Olaf Scholz s’han aguditzat tant a l’oposició com als mitjans alemanys i a l’executiu de Kíiv. Davant els retrets d’inacció, Scholz ha recordat que Alemanya ha acollit 600.000 refugiats ucraïnesos, està oferint assistència militar i mil milions d’euros per a l’estabilització d’Ucraïna. Dimarts passat, a l’acabar la cimera de la UE a Brussel·les, Scholz va anunciar que Alemanya enviarà carros de combat alemanys a Grècia i que, com a part de l’acord, el govern d’Atenes posarà a disposició d’Ucraïna armes pesants. La mateixa pràctica –coneguda com a intercanvi d’anells– vol impulsar Alemanya amb la República Txeca i Polònia.
A més, Scholz ha confirmat aquesta setmana davant el Bundestag que Alemanya enviarà a Ucraïna el sistema de defensa aèria més modern de què disposa. "Així posem Ucraïna en posició de defensar una gran ciutat sencera dels atacs aeris russos“, ha dit el canceller.
El ministre alemany d’Economia, el verd Robert Habeck, ha secundat que “mentre estem parlant, diversos soldats ucraïnesos s’estan formant en l’ús d’obusos blindats [de fabricació alemanya]”. Aquestes armes seran enviades aviat a Ucraïna. “O sigui que no es pot dir que Alemanya no en fa cap enviament”, ha dit Habeck, alhora que admetia que Berlín no pot satisfer tots els desitjos dels ucraïnesos. “D’aquí es genera certa tensió”, ha conclòs.
