Un acord sorpresa permetrà aprovar la major inversió de la història dels EUA contra la crisi climàtica

BarcelonaHa agafat tothom per sorpresa –més encara quan la crisi energètica havia llançat de nou els Estats Units als braços del petroli i el gas–, però la política de Joe Biden contra la crisi climàtica ha ressuscitat. L'home que la va enterrar, el senador demòcrata Joe Manchin, ha anunciat aquest dimecres, acompanyat del líder de la majoria demòcrata al Senat, Jack Schumer, un acord amb el seu partit per aprovar un paquet de 369.000 milions de dòlars, entre inversions directes i pujada d'impostos, que es destinaran a potenciar les energies renovables i lluitar contra l'escalfament global. No són els 1,75 bilions de dòlars que Manchin va bloquejar al Congrés, i que incloïen també una ambiciosa agenda en matèria de polítiques socials, ni tampoc els 3,5 bilions que plantejava la proposta inicial de Biden per al seu paquet social i climàtic. Però tot i així és la inversió més gran que hauran fet mai els Estats Units en la lluita contra l'emergència climàtica.

S'espera que el paquet s'aprovi al Congrés nord-americà la setmana que ve, després de l'acord tancat amb Manchin, que fins ara s'oposava a la inversió climàtica al·legant l'excés de despesa pública i també l'elevada inflació. "Per un marge molt ampli, serà la legislació climàtica més gran que hagi passat mai al Congrés", va dir Schumer. Els demòcrates calculen que aquesta ingent inversió permetrà retallar les emissions de gasos d'efecte hivernacle del país un 40% el 2030. Això vol dir que es quedaria per sota del compromís que va adquirir Biden fa un any, quan va fixar l'objectiu de retallar un 50% les emissions el 2030. Però és més del que semblava possible fa només una setmana, i obre la porta a una certa esperança de poder acabar assolint la fita amb la contribució de polítiques estatals, locals, ordres executives del mateix Biden i fins i tot iniciatives privades, segons apuntaven alguns experts als mitjans nord-americans. Retallar les emissions a la meitat en els pròxims vuit anys és un dels objectius que els científics climàtics veuen imprescindibles per poder evitar que els termòmetres del planeta superin els 1,5 °C d'escalfament global.

El paquet acordat amb Manchin oferirà incentius fiscals per potenciar el creixement de l'energia eòlica, solar i geotèrmica, així com la construcció de bateries per emmagatzemar energia neta. Dona també incentius per mantenir obertes les centrals nuclears i per instal·lar tecnologia de captura d'emissions a les indústries. Altres mesures són crèdits fiscals de 7.500 dòlars per als compradors de vehicles elèctrics amb certs nivells d'ingressos o fins a 4.000 dòlars si són vehicles elèctrics de segona mà. Es reemborsarà també als nord-americans que instal·lin bombes de calor (que escalfen a l'hivern però també refreden l'aire a l'estiu) i altres mecanismes d'eficiència energètica a les seves llars.