La UE acorda reobrir les negociacions per un tractat comercial de mínims amb els EUA

Els estats membres donen llum verda a Brussel·les malgrat l'oposició de França 

L'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca va implicar molts canvis a nivell internacional. Per a la Unió Europea, per exemple, va suposar la fi de les converses per establir un ambiciós i controvertit tractat comercial i l'inici d'una guerra comercial. Però des del principi Brussel·les va dir que la seva intenció era rebaixar la tensió i, gairebé un mes abans de les eleccions europees, els estats de la UE han donat llum verda a la Comissió perquè iniciï les converses amb Washington. L'objectiu queda lluny del TTIP, però es busca revertir la guerra d'aranzels iniciada per Trump. Per això, la mateixa Comissió Europea ja deixa clar que és un acord "limitat" que deixa fora àmbits tan importants i espinosos per a la UE com l'agricultura. 

L'acord a nivell del Consell Europeu (on estan representats tots els estats membres del club amb dret a vot) no ha estat exempt tampoc de polèmica. En les trobades preparatòries dels últims dies, França no havia deixat de mostrar el seu malestar. De la mateixa manera que l'Eurocambra, França es mostrava reticent a reobrir les converses amb un país que s'ha retirat de l'Acord de París sobre el canvi climàtic. De fet, les dues qüestions espinoses que van acabar frenant del tot el TTIP van ser l'agricultura i els compromisos mediambientals (a banda del secretisme de les mateixes negociacions). França té por que reobrir les converses torni a posar totes aquestes qüestions sobre la taula justament ara que s'ha de tornar a votar al Parlament Europeu. Per això, França no ha votat a favor de tirar endavant les negociacions, segons confirmen fonts europees a Efe. Tot i això, en decisions d'aquest àmbit no cal unanimitat sinó només majoria qualificada (16 de 28 estats són suficients), i per això s'adopta el mandat. 

La UE vol evitar la guerra comercial amb els EUA

Però la comissària de comerç, Cecilia  Malmström, ja ha dit clarament en una roda de premsa aquest dilluns que entenen i recullen "les preocupacions" que ha elevat el Parlament Europeu i també "alguns estats membres", i ha deixat clar que "el TTIP està congelat". Malmström ha celebrat la llum verda dels estats assegurant que "ajudarà a rebaixar les tensions comercials". Fins ara, la Comissió Europea ja havia intentat anar aplanant el camí amb viatges a Washington d'àmbit tècnic i informal. La diferència a partir d'ara és que les negociacions seran formals i, per tant, també polítiques (com ho eren amb el TTIP o amb el Brexit). I arribar a aquesta fase no fa "cap por" a la comissària de comerç, que està "convençuda" que es pot arribar a un acord "ràpidament" que beneficiï les dues parts. Qui ha de decidir ara quan es fa la primera reunió és Washington, ha dit Brussel·les diverses vegades, demostrat públicament la voluntat de posar aigua al vi una setmana després que Trump anunciés més aranzels. 

Què queda dins d'aquestes converses que ara hauran de començar? La UE ha insistit en deixar clar que el tractat comercial que s'assoleixi estarà "estrictament focalitzat en béns industrials", excloent els productes que provenen de l'agricultura. A més, es busca un segon acord per facilitar que les empreses puguin certificar els requeriments tècnics dels seus productes a les dues bandes de l'Atlàntic. D'altra banda, Brussel·les també deixa clar que examinarà l'impacte econòmic, social i mediambiental que tingui qualsevol tractat assolit i que tindrà en compte els compromisos de l'Acord de París. Segons els càlculs de la Comissió, arribar a un acord que elimini els aranzels en béns industrials augmentaria les exportacions de la UE als EUA en un 8% i dels EUA a la UE en un 9% el 2033. En diners, això serien guanys de 27.000 milions d'euros més per a la Unió europea i de 26.000 milions per als Estats Units en exportacions. 

Aquest acord a nivell polític s'ha pactat entre els ministres d'Agricultura de tots els estats reunits aquest dilluns a Luxemburg. Allà, el ministre espanyol, Luis Planas, ha assegurat que Espanya és partidària que els productes agrícoles estiguin "totalment exclosos de la negociació" i, sobretot, que es respectin els compromisos de l'Acord de París. 

La dificultat de tirar endavant aquest mandat no és només que s'acaba la legislatura (la Comissió actual ha de plegar el 31 d'octubre), sinó que el Parlament Europeu, que hauria de ratificar qualsevol tractat que sortís d'aquestes negociacions, no compta amb una majoria a favor. Fa unes setmanes, l'Eurocambra va mostrar-se escèptica i no va donar suport al mandat d'aquesta negociació. En una comunicació del Parlament Europeu, l'eurodiputat socialista Bernd Lange (que va ser l'encarregat de negociar el TTIP des de l'Eurocambra) admet que té dubtes sobre com avançaran les converses però al mateix temps apunta que l'estratègia d'aquest mandat és "calmar la situació i potser guanyar temps".

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF