OBSERVATORI D’EUROPA

Sobreactuacions italianes

En plena confrontació amb Brussel·les, el primer ministre italià, Giuseppe Conte, ha viatjat a Moscou. A més de Conte, en les últimes setmanes el número 2 del govern, Matteo Salvini, i el ministre d’Afers Estrangers, Enzo Moavero Milanesi, també han visitat Rússia. La retòrica pro-Kremlin sempre ha sigut un punt compartit en la política exterior del Moviment 5 Estrelles i de la Lliga, i Salvini no ha amagat mai la seva admiració per Putin. Però la imatge de Conte al Kremlin demanant la fi de les sancions de la UE a Rússia afegeix una mica més de drama al sainet italià. És l’última escena d’un xoc amb molts fronts.

En un gest sense precedents en la història de l’euro, la Comissió Europea va rebutjar, aquesta setmana, el pressupost italià per al 2019 i va reclamar al govern populista que retalli la previsió de dèficit per a l’any que ve. Hores després, un eurodiputat de la Lliga al Parlament d’Estrasburg va plantar la seva sabata sobre els papers del comissari de Finances, Pierre Moscovici, al final d’una roda de premsa a l’Eurocambra, en teoria per reclamar “més respecte” per Itàlia.

El govern de Roma té ara tres setmanes per modificar els comptes però els seus responsables ja han advertit que no hi ha pla B. La batalla entre Itàlia i la Unió Europea ha acabat convertint-se en una barreja de transcendència política, espectacle populista i molta retòrica electoral. “No ataquen el govern sinó la gent. Això és el que més molesta els italians”, assegurava Salvini després de la decisió de Brussel·les. Tant la Lliga com el Moviment 5 Estrelles han crescut electoralment contra la UE i la topada pressupostària amb la Comissió els reforça en la seva idea d’aquest burocràtic home del sac, decidit a torpedinar el creixement italià i el compliment de les seves promeses electorals.

Crisi amb França

El front comunitari s’afegeix, a més, al reescalfament d’una reincident disputa fronterera entre Itàlia i França per la circulació de migrants i refugiats. Com en els anys de Nicolas Sarkozy i Silvio Berlusconi, els controls han tornat als Alps piemontesos. Itàlia ha enviat policia a la frontera nord per aturar les devolucions en calent dels immigrants que les autoritats franceses rebutgen. “Ja no acceptarem ser el camp de refugiats d’Europa”, declarava Salvini diumenge.

Tant París com Roma violen la legislació internacional en matèria d’acollida i retorn d’immigrants. Les incursions de la policia francesa més enllà de la frontera italiana venen de lluny. Però el retorn del conflicte diplomàtic entre Itàlia i França té, per a alguns experts, aires de primera ronda d’unes eleccions europees que el pròxim maig poden acabar decidint quin model d’Europa s’imposa. Potser per això el mateix Salvini assegurava, provocador, en una entrevista recent que “amics de diferents països d’Europa” li estan demanant que es presenti a les eleccions per ser el pròxim president de la Comissió. Les forces populistes veuen les pròximes europees com un punt d’inflexió. “Seran un referèndum entre l’Europa de les elits, els bancs, les finances, la immigració i el treball precari; i l’Europa de les persones i el treball”, arengava el líder de la Lliga en un míting aquest estiu. I de cada confrontació amb Brussel·les, real o fabricada per interessos electorals, la coalició de govern italiana confia treure’n rendiment polític.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF