ENTREVISTA

Simon Usherwood: “L’acord amb laUE és encara possible però Salzburg el fa més difícil”

Politòleg, vicedirector del ‘think tank’ universitari uk in a changing europe

Immediatament després del referèndum del Brexit del 2016, diferents universitats britàniques, encapçalades pel King’s College, van crear el think tank UK in a Changing Europe per estudiar l’impacte de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE). Quan falten sis mesos per a la data límit, el vicedirector del grup acadèmic i professor de la Universitat de Surrey analitza les possibilitats d’un divorci sense acord i les conseqüències que podria tenir.

Té cent lliures per apostar. Quantes se’n juga que hi haurà acord i quantes que no n’hi haurà?

No aposto mai, però en posaria la major part a la casella de l’acord.

¿També després de Salzburg?

Tots els actors involucrats en la negociació el volen, i el 80 per cent del text de l’acord de sortida està enllestit. Però encara no s’ha arribat a l’acord total i, de fet, no s’ha progressat gens des del març. L’acord és encara possible però Salzburg el fa més difícil, ja que qualsevol concessió de May semblarà feta des d’una posició de feblesa. No obstant, les diferències subjacents són les mateixes que abans. Amb tot, hi ha una possibilitat raonable que finalment no hi hagi acord amb la UE.

¿Irlanda és l’únic obstacle?

Bàsicament, sí. Hi ha altres problemes, sobre el Tribunal Europeu de Justícia o els ciutadans europeus al Regne Unit, però la qüestió irlandesa és la clau de volta. El Regne Unit no ha proposat una alternativa creïble a la solució de salvaguarda que es va pactar al desembre [una garantia, legal i vinculant, que implica que, en l’acord de sortida, si no hi ha cap més proposta Irlanda del Nord continuarà al mercat únic i a la unió duanera].

Sigui com sigui, ¿sense Chequers no hi haurà acord de sortida?

És que es confon una mica tot plegat. Chequers no és tant una solució per a l’acord de sortida com una proposta per a la futura relació comercial. De fet, Chequers no resol el problema nord-irlandès.

Per què el Partit Laborista diu que no hi donarà suport?

Primer perquè, com deia, Chequers no és part pròpiament de l’acord de sortida, sinó que se centra en la declaració política de cara a la futura negociació comercial, un cop es ratifiqui l’acord, si s’hi arriba. I, en segon lloc, perquè el laborisme està més interessat a danyar el govern que no pas a trobar una sortida positiva per al Brexit.

Però en cas d’acord de sortida, ¿hi pot haver concreció en relació amb la futura relació comercial?

Més aviat no. Caminem cap al que en diuen Brexit cec, un mena de document molt obert, la típica tàctica de fer una puntada cap endavant a la pilota, retardar la solució dels problemes, cosa que no és gaire intel·ligent però que potser és l’únic que es pot fer ara. En tot cas, els problemes no faran més que empitjorar, perquè el període de transició de 21 mesos no és prou llarg i, alhora, és molt problemàtic ampliar-lo.

Però abans May hauria d’intentar que l’acord amb la UE, si s’hi arriba, sigui aprovat pel Parlament. ¿Hi ha cap possibilitat que l’hi aprovin?

Si May torna de Brussel·les amb un acord, té una bona oportunitat. Altrament, l’opció seria el no acord. I això podria convèncer alguns diputats rebels de donar-hi suport.

¿Hi pot haver un nou referèndum?

La possibilitat és molt petita. De moment no hi ha prou massa crítica a favor, i això fa que les opcions siguin molt poques. Després hi ha altres problemes. Quina hauria de ser la pregunta? ¿Aconseguir un pacte o marxar sense? ¿O encara una tercera opció que impliqués no abandonar la Unió? La majoria de la gent creu que el 2016 es va prendre la decisió i que no s’ha de reobrir.

D’1 a 10, ¿com jutja el paper del govern de May en la negociació?

No ho ha fet gens bé, però dubto que cap altre primer ministre ho hagués pogut fer millor. Hi ha massa diferències dins del Partit Conservador, i massa profundes, sobre què volen de tot el procés del Brexit.

¿Sobreviurà políticament al Brexit, Theresa May?

El partit ha decidit permetre-li que negociï un acord, que tregui el Regne Unit de la Unió, i després se’n desfarà si ella mateixa no renuncia. No veig com pot sobreviure més enllà del mes de març de l’any vinent.

Acabi com acabi tot el procés, ¿el Brexit ha tingut res de positiu?

El problema és que David Cameron va convocar un referèndum per intentar resoldre un problema del partit, no del país. No pots fer un referèndum sobre la pertinença a la UE si no hi ha un seriós debat sobre què implica, els costos i els beneficis. Ni tampoc sobre quina mena de país vol ser el Regne Unit.

¿Millor dins de la UE que sota les regles de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) o a l’inrevés, com diuen els brexiters radicals?

És que no té res a veure una cosa amb l’altra. L’OMC només és sobre comerç. La UE cobreix moltes altres àrees de polítiques públiques, des de la seguretat fins a la protecció ambiental o la dels treballadors. Econòmicament, sortir de la UE tindrà un cost, amb acord o sense. Fins i tot amb una transició fluïda hi haurà disrupcions en els negocis. Una altra cosa és el comportament de l’economia a llarg termini.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF