L'autoritarisme d'Orbán tensa les costures de la UE en plena pandèmia

El gruix dels estats exigeixen a Polònia i a Hongria que desbloquegin els fons europeus

Per al govern hongarès de l'ultraconservador Viktor Orbán, que els fons europeus es concedeixin en funció del respecte a principis com la separació de poders, la llibertat d'expressió o la independència judicial és "sancionar per motius ideològics". Fa una dècada que el líder del Fidesz és primer ministre d'Hongria i des d'aleshores la seva deriva autoritària s'ha anat agreujant sense que la Unió Europea hi posés fre. El mateix passa amb la Polònia governada des del 2015 per Llei i Justícia. Ara, enmig d'una crisi econòmica de dimensions bèl·liques provocada per la pandèmia del coronavirus, tensen encara més les costures institucionals de la Unió amb el segrest dels fons antipandèmia. La ministra de Justícia hongaresa, Judit Varga, s'ha refermat aquest dimarts en el veto mentre el gruix dels representants de la resta de països europeus (excepte Polònia) li exigien que aturi el xantatge. 

En un debat obert, aquest dimarts els representants dels països de la UE a càrrec dels afers comunitaris han exigit responsabilitat a Budapest i Varsòvia, però pocs s'han atrevit a recordar-los els seus assumptes pendents amb el respecte a l'estat de dret. L'única veu que ho ha dit de manera més explícita ha sigut el ministre d'Afers Europeus italià, Vincenzo Amendola: "Hi ha una contradicció en aquest bloqueig. No hauríem de témer la condicionalitat si tots respectem l'estat de dret. Després de quatre dies de negociacions vam celebrar que la Unió Europea havia tornat a prendre el control del seu destí, i espero que no aturem aquest procés", ha dit en referència a l'acord del juliol per activar un fons de 750.000 milions d'euros contra la pandèmia del coronavirus.

La posada en marxa d'aquest fons és el que veten Hongria i Polònia i, per això, el ministre d'Afers Europeus alemany, Michael Roth, en nom del Consell Europeu, ha demanat "sisplau" que s'aprovi el mecanisme perquè sinó "tota la ciutadania pagarà un preu molt alt". 

L'Hongria d'Orbán i la Polònia de Morawiecki (hereu dels Kaczynski) estan sota la lupa de la Comissió Europea des de fa anys per la seva deriva autoritària, però ni les institucions ni la resta de líders europeus han fet prou per parar-los els peus. Els dos països tenen diversos processos sancionadors oberts a Brussel·les per violacions dels principis de l'estat de dret, com ara f orçar la jubilació de jutges no afins, criminalitzar les persones migrants o fins i tot aprovar una llei que va acabar expulsant la universitat del magnat George Soros de Budapest.

Evitar el cos a cos

La Unió Europea té mecanismes per aturar-ho i en diverses ocasions el Parlament Europeu ha reclamat que s'actuï, però l'amenaça mai s'ha portat fins al final. El famós article 7 del tractat de la Unió Europea preveu vies sancionadores per evitar "violacions greus i persistents" de valors com "el respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, l'estat de dret o el respecte als drets humans". Als dos països tenen activats els processos que preveu aquest article i que, en última instància, pot arribar a deixar-los sense vot al Consell. Justament és aquest vot el que els permet ara segrestar els fons antipandèmia, perquè és necessària la unanimitat per permetre que la Comissió Europea emeti deute per aconseguir els diners. 

Tanmateix, fins ara la Unió ha preferit conviure-hi, llançant tocs d'atenció però evitant el cos a cos. De la mateixa manera que el Fidesz continua formant part del Partit Popular Europeu, la família política d'Angela Merkel i Ursula von der Leyen. El partit va deixar-lo sense veu ni vot temporalment, però no el va expulsar.

Com es pot sortir ara d'aquest cul-de-sac? D'entrada, el ministre alemany d'Afers Europeus, Michael Roth, des del seu seient a la presidència rotatòria del Consell, ha repetit que continuarien les negociacions, però ha interpel·lat l'Eurocambra, que durant la negociació es va negar a estovar el mecanisme de control de l'estat de dret per aconseguir el sí d'Hongria i Polònia. "Esperem un nou compromís", ha dit el ministre polonès, Konrad Szymanski. Roth ha descartat vies que reobrin els acords o deixin fora Hongria i Polònia dels fons europeus, i assegurava que veia possible un acord. Caldrà veure si la presidència alemanya aconsegueix desfer-se del xantatge sense esquinçar les costures de la Unió. 

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF