Londres i la UE pacten un Brexit que resoldria l'escull de la frontera d'Irlanda

El govern May debatrà el nou pla dimarts amb l'objectiu de forçar una cimera comunitària aquest mes

La primera ministra britànica, Theresa May, hauria arribat a un pacte amb la Unió Europea (UE) sobre la qüestió de la frontera d'Irlanda per desbloquejar la negociació del Brexit, informa aquest diumenge 'The Sunday Times'. L'element clau del que el diari londinenc qualifica "d'acord secret de May" seria la promesa arrencada als negociadors comunitaris que tot el Regne Unit formaria part "d'una unió duanera, evitant [així] una frontera dura a Irlanda del Nord".

El desig de Londres és que aquest mateix mes la Unió convoqui una cimera extraordinària –el dia 15 o el 22– per ratificar l'acord. Però, primer, l'esborrany del pacte hauria de comptar amb el vistiplau del dividit govern de Theresa May, que n'ha de debatre els termes en una reunió que ha de fer aquest dimarts. L'endemà, Brussel·les podria convocar la reunió especial, després que Michel Barnier, negociador en cap de la UE, hagués informat els ambaixadors dels vint-i-set sobre l'estat de les converses.

Però la inclusió de tot el Regne Unit dins una "unió duanera" com a pedra angular de la nova proposta pot aixecar molts recels dins el sector més radical dels 'brexiters'. Per evitar-ne el boicot, el pacte inclouria una "clàusula de sortida", que posaria fi a la integració britànica en el mateix bloc duaner que la resta de membres de la Unió. La cimera comunitària de l'octubre ja va topar amb el mateix escull i, aleshores, ni Irlanda ni la resta dels països de la UE van cedir a les pretensions britàniques. 

Què hi ha de nou aquesta vegada? Objectivament, i segons la informació aportada pel diari del grup Murdoch, el fet que la UE hauria acceptat que els controls sobre les regulacions podrien tenir lloc "al mercat", és a dir, no a la frontera irlandesa sinó als llocs d'origen de sortida de les mercaderies.

Un llenguatge molt ambigu

El Regne Unit es reserva una "clàusula de sortida"

Com en tota l'arquitectura burocràtica comunitària, el llenguatge és clau per esquivar o, si més no, intentar dissimular les dificultats. Amb tot, aquest punt no implica necessàriament que Brussel·les hagi renunciat a l'explícita garantia que eviti la instal·lació d'una frontera dura entre la república d'Irlanda i Irlanda del Nord, a la qual es van comprometre les dues part en un acord vinculant del desembre del 2017. I encara més si el de divorci inclou la "clàusula de sortida" que posaria fi a la pertinença del Regne Unit en aquest nou estatus.

L'esperança de Theresa May per vendre la seva solució tant al govern com al Parlament és que, juntament amb el nou o maquillat pacte de sortida, la UE i Londres signin una àmplia declaració política sobre "la futura associació econòmica" del post-Brexit. 'The Sunday Times' assegura que, contràriament al que s'havia previst inicialment, aquesta declaració tindria una extensió de "cinquanta pàgines o més, no la més vaga pla de cinc pàgines que molts esperen". Aquesta futurible declaració d'intencions "destacarà el fet que un nou acord comercial equilibrarà els accessos al mercat i els controls fronterers, deixant clar que un pacte com el de la UE amb el Canadà continua sent un possible resultat, com [també] és possible el pla de Chequers de May, que planeja una estreta alineació" amb les regulacions comunitàries.

Fins ara, i des de pràcticament el mes de març passat, el problema de la frontera d'Irlanda ha sigut un obstacle insalvable en les converses arran de la insistència de la UE d'exigir una garantia sobre el no retorn als controls fronterers. La forma acordada i signada per les dues parts el desembre del 2017 era que, si no es trobava cap més fórmula per evitar-ne la reinstal·lació, només Irlanda del Nord quedaria dins la mateixa unió duanera. La frontera dura és un fet contrari a la lletra i l'esperit dels Acords de Pau de Divendres Sant, del 1998.

Però Londres s'hi ha oposat pràcticament des del mateix moment de la signatura del compromís, al·legant que això trencaria el mercat intern britànic i soscavaria els fonaments de la unitat del país. Suposadament, i sempre segons el diari, la nova fórmula evitaria la necessitat de cap garantia circumscrita només a una part del territori del Regne Unit. La nova proposta, doncs, aspira al fet que la clàusula de seguretat que sempre ha demanat Dublín no calgui. 

¿Una ambigüitat tan calculada serà suficient perquè el govern i el Parlament donin suport a May? 'The Sunday Times' assegura que la primera ministra presentarà aquesta proposta al seu govern com a definitiva, caixa o faixa, i que si no és acceptada els 'brexiters' o aquells que baixin del vaixell "seran personalment responsables d'un no acord del Brexit, que molts ho veuen com un potencial desastre".

Alhora, la 'premier' es comprometrà que el Regne Unit no quedi "dins la unió duanera per sempre". El suport dels parlamentaris laboristes es veu com a imprescindible per tirar endavant el pacte a la Cambra dels Comuns.

Però qualsevol nova informació sobre el Brexit s'ha de posar en quarantena. Aquest dijous, el 'Times' també va publicar que Londres i Brussel·les havien arribat a un pacte sobre els serveis financers del post-Brexit, una informació desmentida hores després pel mateix Michel Barnier.

Carta de líders empresarials

Demanen la convocatòria d'un nou referèndum

El mateix 'The Sunday Times' publica aquest diumenge una carta oberta de més de setanta líders empresarials en què demanen una votació sobre el tractat final que el govern britànic aconsegueixi amb la UE. La carta forma part de la campanya per celebrar un segon referèndum impulsada per l'organització People's Vote.

S'hi llegeix: "Es va prometre a la comunitat empresarial que si el país votava per sortir [de la UE] continuaria gaudint d'un comerç sense friccions i d'una certesa sobre les futures relacions que necessitem per invertir a llarg termini. Malgrat els millors esforços de la primera ministra, les propostes que discuteixen el govern i la Comissió Europea estan molt lluny d'això. La incertesa en els últims dos anys ja ha provocat una caiguda de la inversió."

I davant el que es considera un "Brexit cec, dur i destructiu", el grup d'empresaris creu que "l'última paraula s'hauria de donar a l'opinió pública, amb un vot popular". Downing Street sempre ha negat aquesta possibilitat. En principi, el Regne Unit sortirà oficialment de la UE el 29 de març del 2019 i la transició prevista ara mateix s'allargaria fins al desembre del 2020.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF