Publicitat
Publicitat

INTERVENCIÓ A L'ÀFRICA

Els socis europeus limiten la seva participació en la guerra

França busca el suport àrab a Mali

França va tornar a bombardejar ahir a la nit els combatents islamistes a Diabaly, al centre de Mali, mentre l'Elisi es comprometia a enviar més tropes al país davant la previsió d'una llarga campanya contra els extremistes que intenten estendre l'estat jihadista creat al nord.

La constatació que el conflicte pot ser llarg i perillós va reflectir-se ahir en una crida de França al suport àrab per reforçar els efectius africans que lluiten contra els insurgents. "Nosaltres -no només els francesos, sinó totes les nacions- hem de combatre el terrorisme", va dir el ministre d'Afers Estrangers, Laurent Fabius, durant una visita als Emirants Àrabs Units, al golf Pèrsic, en què també va anunciar que els donants es reunirien a final de mes a Addis Abeba, segurament, per discutir com finançar una ofensiva en contra dels rebels a Mali. "Tothom s'ha de comprometre en la lluita contra el terrorisme -va afegir Fabius-. I estem bastant segurs que els Emirats també emprendran aquest camí".

Si bé el titular d'Exteriors francès aventurava diumenge que la intervenció només duraria setmanes, els primers resultats els han fet veure que derrotar als islamistes serà més difícil del que es preveia en un principi. I és que dilluns els extremistes van conquerir el poble de Diabaly -al centre- poques hores després que Fabius digués confiat que França havia bloquejat "l'escomesa dels terroristes", complint així la seva primera missió en el conflicte.

El ministre de Defensa francès, Jean-Yves Le Drian, va reconèixer ahir l'error de Fabius, ja que la intervenció francesa ha permès als rebels guanyar terreny i col·locar-se a només 80 quilòmetres d'una de les principals ciutats de Mali i obligar a evacuar els ciutadans francesos. Paradoxalment, els islamistes han aconseguit així situar-se més a prop de la capital d'ençà que va començar la intervenció.

Una columna de carros blindats

El president gal, François Hollande, també era ahir als Emirats amb l'objectiu de discutir el comerç i la venda dels avions francesos Rafale, després d'haver assegurat dilluns que els seus jets "havien bombardejat els seus objectius" contra les forces rebels. Però encara es desconeix l'abast d'aquestes bombes. Buscant fer retrocedir els rebels, França ha liderat tota una sèrie d'atacs amb avions de combat Mirage des del Txad, i Rafale des de París.

Ahir els soldats de l'Elisi van començar a enfilar per primera vegada cap al centre del país. Segons una font militar citada per Reuters en condició d'anonimat, una llarga columna de carros blindats francesos va sortir ahir al vespre des de Bamako per recuperar el terreny perdut en l'última ofensiva.

"Continuarem desplegant forces terrestres i aèries -va dir ahir Hollande-. Hi tenim de moment 750 efectius". Segons fonts de Defensa franceses, està previst que el nombre de soldats s'augmenti progressivament fins a 2.500. Però el president no ha amagat la seva soledat a Mali. Les seves tropes, de moment, només lluiten acompanyades d'un exèrcit malià desmuntat mentre esperen els 3.300 efectius promesos per vuit països de l'Àfrica occidental. Aquestes forces amades, però, també són molt pobres, tot i jugar-hi a favor el coneixement que tenen del terreny.

Mentrestant, al poble de Diabali, a l'altra banda del riu Níger, es viu l'última escomesa rebel. "Està en mans dels jihadistes", explicava Benco Ba, un exdiputat de la regió. "Han cremat l'església, la caserna i han entrat a les cases dels nostres familiars". Segons Ba, entre les forces rebels hi havia molts nens soldats, de només 13 o 14 anys.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF