OBSERVATORI DE L’EST

Europa, pendent del vot a Ucraïna

Les eleccions ucraïneses suposen per a la UE un nou repte per trobar solució a un dels conflictes més punyents dels que té a les seves fronteres

Ucraïna ha renunciat a participar en el Festival d’Eurovisió perquè el govern de Kíev acusa Maruv, la cantant seleccionada, de tenir programades actuacions a Rússia i, per tant, de ser “amiga de l’estat opressor”. Després de dècades de total indiferència i menyspreu, el Festival d’Eurovisió torna a ser sensor de tensions geopolítiques i ètniques, com fa 50 anys. El Festival del 1969, convocat a Madrid, va moure el govern franquista a aixecar l’estat d’excepció declarat el 25 de gener i que havia de durar fins al 25 d’abril d’aquell any. Els anomenats centristes del règim sembla que van convèncer el dictador que calia esborrar l’excepcionalitat abans que els concursants europeus arribessin el 29 de març al Teatro Real de Madrid. Ara el govern de Kíev s’ha afanyat a utilitzar Eurovisió amb to victimista, tot recordant l’ocupació russa del Donbass i l’annexió de la península de Crimea. Un gest nacionalista amb el qual el president Petró Poroixenko ha intentat desesperadament fer mèrits de cara a les eleccions presidencials del 31 de març. Però no ho té gens fàcil.

Els sondejos coincideixen que el vot a Poroixenko no va gaire més enllà del 15%. Sembla que són molts els ucraïnesos disposats a passar factura a un president que ha mirat més per la seva butxaca oligàrquica que no pas per construir ponts amb la societat. La principal amenaça de Petró Poroixenko era l’ex primera ministra Iúlia Timoixenko, icona de la Revolució Taronja del 2004 i de la revolta de Maidan del 2014. Després de tres anys a la presó acusada per l’antic govern pro-rus de negocis tèrbols, semblava que Timoixenko renaixia i els sondejos la donaven com a guanyadora: el desembre tenia un suport del 20% de l’electorat. Ara, però, és només del 16%. Un cop més la vida li ha posat les coses difícils a Iúlia Timoixenko, i el culpable és el candidat imprevist i actor còmic Volodímir Zelenski. A aquest home de 41 anys, de retòrica desinhibida, agitador cultural, activista a la revolta de Maidan i militant contra la corrupció, els sondejos li donen entre un 23% i un 27% dels vots. Zelenski proposa posar fi a la guerra civil i atreure Rússia per trobar una solució. I això vol dir saber entrar en el complicat tauler d’escacs que ha muntat Vladímir Putin al llarg dels últims cinc anys.

Les eleccions ucraïneses del dia 31 de març suposen per a la Unió Europea, doncs, un nou repte per trobar solució a un dels conflictes més punyents dels que té a les seves fronteres. Observadors independents com el ministre suec d’Afers Estrangers, Carl Bildt, i l’analista Nicu Popescu insisteixen a anar a pams i aplicar grans dosis de sentit estratègic. Què podrien fer els europeus i els nord-americans per pacificar Ucraïna? Doncs Bilt i Popescu són partidaris d’un pla econòmic que podria començar amb la reconstrucció de les carreteres i de les vies de ferrocarril per reconnectar l’est d’Ucraïna, la zona de conflicte, amb la resta del país. Facilitar el contacte humà i refer el comerç seria un primer gran pas. Paral·lelament, caldria no perdre de vista els moviments russos per controlar l’estret de Kertx amb l’objectiu d’impedir el pas dels vaixells i malmetre el comerç amb el Pròxim Orient, una de les bases de l’economia ucraïnesa. I és en aquest punt que els analistes tornen a insistir que l’OSCE, que ja té una missió al Donbass, surti al mar a frenar les temptacions del Kremlin. Accions no pas de força però sí de fermesa, i més resolutives que no pas la polseguera que aixeca el Festival d’Eurovisió.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF