Erdogan amenaça amb "enviar milions de refugiats" a Europa si la UE critica la intervenció a Síria

Mogherini evita parlar d'"invasió" i descarta trencar l'acord migratori de la UE amb Ankara

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha amenaçat amb "obrir les portes" i enviar milions de refugiats cap a Europa si la UE critica l'ofensiva que Turquia va endegar dijous contra les milícies kurdes del nord de Síria i que ja hauria causat més d'un centenar de morts. "Unió Europea, recupera el sentit comú. Si defineixes la nostra operació com una invasió, la nostra feina és fàcil. Obrim les portes i t'enviem 3,6 milions de refugiats", ha dit Erdogan en un discurs a Ankara. 

Unes hores després, preguntada pels periodistes, la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini,  ha evitat parlar d’"invasió", però ha reiterat el rebuig de la UE a l’ofensiva turca. "La UE i tots els estats membres ens oposem a la intervenció militar de Turquia i alertem que generarà conseqüències greus des d’un punt de vista humanitari, de desplaçament de població dins i fora de Síria i que minarà la derrota territorial del Daeix [acrònim àrab de l'Estat Islàmic] i els equilibris a la regió". La UE també alerta que la invasió turca empitjora la perspectiva de la sortida política al conflicte sirià que l’ONU ha obert amb la formació d’un consell constitucional que inclou representants del règim de Baixar al-Assad i d’alguns sectors de l’oposició. Brussel·les, però, no es qüestiona la continuïtat de l’acord signat el març del 2016 amb el règim d’Erdogan per contenir els refugiats dins de Turquia. "Mantindrem els acords, tot i que si Turquia es pensa que la UE finançarà una zona de seguretat que busca una reconfiguració demogràfica després d’una intervenció militar que no té cap base legal s’equivoca. No crec que aquesta zona sigui segura ni respecti el dret a un retorn voluntari i amb dignitat dels refugiats", ha afegit Mogherini. L'alta representant ha subratllat que el finançament europeu previst a l'acord no es destina al govern turc, sinó a les organitzacions que treballen amb els refugiats dins del seu territori. 

La cap de la diplomàcia europea ha copresidit la trobada a Barcelona de ministres d'Exteriors de la Unió per la Mediterrània, l'organisme que reuneix els 43 països riberencs, inclosa Turquia. El ministre jordà, Ayman Safadi, copresident de l'organisme, ha recordat que "no hi ha una solució militar per al conflicte sirià" i ha reclamat "la retirada de totes les forces d'ocupació estrangeres" del país. La reunió ha estat la primera trobada pública de Mogherini amb el seu successor, Josep Borrell,  encara ministre d'Exteriors espanyol en funcions, en una reunió en què no ha participat cap representant de la Generalitat. Borrell, que d'aquí tres setmanes succeirà Mogherini com a màxim responsable de la política exterior europea, no ha volgut respondre a les preguntes dels periodistes sobre la continuïtat de la missió militar espanyola a Turquia, en el marc de l'OTAN, després que la ministra de Defensa, Margarita Robles digués que correspon a l'aliança atlàntica analitzar el futur de la missió. L'exèrcit espanyol té desplegada a la base aèria turca d'Incrlink una bateria antimissils Patriot i un total de 149 militars dins la missió Active Fence, que protegeix Turquia, membre de l'OTAN, de possibles atacs amb míssils balístics procedents de la veïna Síria. Borrell tampoc ha respost a les preguntes sobre Catalunya. 

La invasió turca del nord de Síria obre un context complicat per l'acord entre la UE i Turquia del 2016 en què Erdogan es comprometia a contenir dins del seu territori els refugiats sirians a canvi d'una aportació de 6.000 milions d'euros per part de la UE. Ja aleshores es va advertir que l'acord donava al president turc la capacitat de pressionar la diplomàcia europea per silenciar les crítiques a la seva gestió a nivell domèstic i internacional. I justament això és el que està passant ara. Turquia acull entre 3,5 i 5 milions de refugiats de Síria i altres països, i l'acord amb Brussel·les ha servit, fins ara, per reduir el flux d'arribades a Grècia tant per les illes com per la frontera terrestre del riu Evros. 

Ja fa setmanes, però, que Grècia s'ha tornat a convertir en la primera porta d'entrada de migrants i refugiats a la UE. Aquest any hi han arribat més de 48.000 persones, de les 82.000 que han entrat al conjunt de la UE (24.000 han arribat Espanya i 10.000 ho han fet per Itàlia i Malta, en la ruta central, la més perillosa). El repunt ha tornat a tensionar els camps de detenció de refugiats a les illes gregues, que ja estaven desbordats perquè s'han convertit des de l'acord del 2016 en un llimbs on els refugiats esperen mesos o anys que es tramitin les seves peticions d'asil. 

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF