ELECCIONS PRESIDENCIALS

Bolsonaro confia guanyar al Brasil avui per “fer neteja de delinqüents”

El candidat d’extrema dreta arriba a la cita amb les urnes apujant el to de les amenaces i les crítiques

El Brasil confirmarà avui, en la segona volta de les presidencials, un canvi de rumb polític en direcció al populisme d’extrema dreta. Segons preveuen tots els sondejos, el capità a la reserva Jair Bolsonaro, del Partit Social Liberal (PSL), que ja es va imposar en la primera volta a Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors (PT), ratificarà el seu triomf definitiu en uns comicis històrics, marcats per la tensió generada per la polarització.

Així, una formació sense cap mena de tradició trencarà una seqüència de quatre victòries seguides del Partit dels Treballadors, el 2002, el 2006, el 2010 i el 2014. La història va començar a canviar el 2016 amb l’ impeachment a Dilma Rousseff i l’ascensió de Michel Temer. L’empresonament a l’abril de Lula da Silva, condemnat per corrupció, quan liderava les intencions de vot, va capgirar un tauler electoral en què l’extrema dreta ha tret rèdit de l’apunyalament del seu candidat en un míting el 6 de setembre.

Les raons que han catapultat el candidat d’extrema dreta

Bolsonaro va començar a exercir de president virtual després de la seva victòria en la primera volta, en què va aconseguir el 46,03% dels vots i es va situar a una distància insalvable del seu rival, Fernando Haddad, que va obtenir 18 milions de vots menys. Tot i que tots els sondejos presenten Bolsonaro com a favorit, el líder del PSL arriba a la cita d’avui havent mantingut un estil hostil, provocatiu i barroer. Implícitament ha mostrat que no té cap intenció de fer concessions als votants de centre i que ni es planteja ponderar cap de les declaracions homòfobes, racistes i misògines del seu historial. De fet, el militar ha apujat el to de les crítiques, amenaçant no només el seu adversari sinó els mitjans de comunicació (especialment el diari Folha de São Paulo ), en un tàctica que evoca la de Donald Trump.

Últims despropòsits

“Ara farem una gran neteja i els delinqüents de la bandera vermella [en referència als simpatitzants del PT] hauran de respectar la nostra llei si es volen quedar al Brasil. Si no, hauran de marxar, aniran a la presó o els expulsarem de la nostra pàtria”, va arribar a dir en una intervenció gravada en un míting a São Paulo.

Bolsonaro ha convertit en una no campanya les tres setmanes prèvies a la segona volta. Ha fet servir la coartada d’estar encara recuperant-se de la punyalada rebuda (que l’obligarà a portar una bossa de colostomia fins a una nova intervenció) per negar-se a participar en cap debat electoral. “Qui parla amb els fanals són els borratxos, jo no tinc res a dir-li a un titella corrupte”, ha atacat l’extremista des de les xarxes socials, recordant que Haddad segueix instruccions que li dona Lula des de la presó.

Amb un electorat fidel i fanatitzat, Bolsonaro ha sortit impune de totes les polèmiques. Una d’elles és la divulgació d’un vídeo en què el seu fill Eduardo, ara el diputat més votat per São Paulo, afirmava que “per tancar el Suprem Tribunal Federal només cal un soldat i un caporal”.

Però l’acusació que ha causat més terrabastall la va publicar el Folha de São Paulo quan va revelar que empresaris bolsonaristes feien enviaments massius de spam electoral per WhatsApp, i que cadascun hi invertia 4 milions d’euros. La periodista que va fer la denúncia, amenaçada ara de mort per extremistes ultres, detallava que la pràctica, prohibida per la legislació electoral, començava amb la compra de bases de dades de centenars de milers de números de mòbil per reenviar posteriorment milions de missatges en què s’ataca Haddad i el PT (sovint amb fake news ). L’aplicació va bloquejar temporalment centenars de milers de comptes, entre els quals els del senador Flávio Bolsonaro, fill del militar ultra.

El PT ha presentat denúncia davant la Justícia Electoral per un “delicte de finançament il·legal”, i de la Policia Federal per “la realització de pràctiques criminals”. La formació ha anunciat que arribarà a totes les instàncies judicials possibles perquè Bolsonaro “respongui pels delictes com l’ús de la caixa B, ja que les despeses milionàries amb la indústria de la mentida no han sigut declarades”.

La polèmica dels ‘whatsapps’

El capità a la reserva s’ha desmarcat d’aquesta pràctica explicant que hi podria haver una conxorxa contra ell: “Jo no puc controlar que empresaris a qui caic simpàtic duguin a terme pràctiques il·legals, però també poden ser persones vinculades a l’esquerra que volen que em denunciïn”.

Els observadors internacionals de l’Organització dels Estats Americans (OEA) han manifestat la seva preocupació pels fets. “En aquestes eleccions estem observant un fenomen tan nou i recent que no té precedents per la seva magnitud, que és la disseminació contínua de fake news mitjançant WhatsApp, una xarxa molt difícil d’investigar per les autoritats locals”, ha indicat la cap de l’expedició, l’expresidenta de Costa Rica Laura Chinchilla.

El modus operandi de l’extrema dreta brasilera ja ha posat en alerta els països de la regió. El senador xilè Alejandro Navarro vol impulsar un projecte de reforma constitucional batejada com a llei Bolsonaro, que comporti la destitució de tot càrrec públic que difongui notícies falses. “Hem de resguardar la democràcia davant les noves pràctiques de l’extrema dreta llatinoamericana”, ha indicat.

La campanya s’ha tancat amb la sorprenent decisió de la Justícia Electoral d’enviar la policia a 35 universitats federals per treure la propaganda a favor d’Haddad. La retirada de pancartes amb lemes antifeixistes, de textos a les pàgines webs del centres, i l’entrada dels agents a les classes han generat una gran indignació al món acadèmic. Fins i tot el president del Suprem, Antonio Dias Toffoli, s’ha pronunciat amb contundència en una nota pública en què defensa l’autonomia i la independència dels centres. Els excessos policials, que seran investigats per la fiscalia, són interpretats com l’avantsala del que passarà als campus universitaris si Bolsonaro arriba al poder.

L’extrema dreta també aconseguirà el poder en tres estats

La força de Jair Bolsonaro, convertit en símbol de la renovació política, s’estén més enllà de les presidencials. Avui tres candidats a governador que han associat la seva imatge a la del militar a la reserva surten com a favorits en la segona volta als tres estats del Sud-est, que és la regió més rica del país.

Els tres casos, de tres formacions diferents, pertanyen a una nova fornada de polítics: el fins ara alcalde de São Paulo, l’excèntric empresari João Dória, del Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (PSDB); el polèmic exjutge Wilson Witzel, del Partit Socialcristià (PSC), que era un autèntic desconegut però s’ha convertit en una aposta personal de la família Bolsonaro a Rio de Janeiro, i un altre nouvingut a la política, el milionari empresari Romeu Zema (Novo), a Minas Gerais.

Bolsonaro, en cas de victòria a les presidencials, comptarà amb una sòlida xarxa de suports als principals estats del país, cosa que pot ajudar a consolidar el seu projecte de govern. Les eleccions legislatives, celebrades fa tres setmanes, ja van ser un èxit per a l’extrema dreta. El Partit Social Liberal (PSL) va aconseguir la segona bancada amb més diputats del Congrés, amb 51 (només superat pels 56 del PT), però que pot acabar duplicada per la fusió amb altres formacions conservadores.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF