ELECCIONS ALS ESTATS UNITS

Amèrica lliga de mans Trump

Els demòcrates recuperen la cambra baixa i podran frenar l’agenda del president nord-americà
Amèrica lliga de mans Trump

Una majoria de nord-americans van votar per més control al seu president, Donald Trump, en les eleccions de mig mandat. Els demòcrates van fracassar a l’hora d’obtenir una victòria aclaparadora, però van assolir el seu principal objectiu: recuperar una majoria a la Cambra de Representants que van perdre el 2010 -en el tsunami republicà propulsat pel moviment ultraconservador Tea Party-. Aquest nou equilibri de forces posa fi a dos anys de govern republicà absolut i complicarà l’agenda política del president.

Trump s’esforçava, amb poc èxit, a ignorar aquesta nova realitat en la roda de premsa a la Casa Blanca per valorar els resultats. Amb la seva habitual actitud agressiva amb els periodistes, va proclamar “un triomf gairebé complet” i va rebutjar fer cap tipus d’autocrítica. “Ahir [dimarts] va ser un gran dia, un dia increïble. El Partit Republicà va desafiar la història en ampliar la majoria al Senat”, va afirmar.

Un resultat dividit

El cert és que el veredicte del poble nord-americà sobre el seu president va ser dividit. Tan dividit com el país. Si l’Amèrica urbana va donar la victòria còmoda als demòcrates a la cambra baixa, l’Amèrica rural va donar un triomf contundent als republicans al Senat -que van reconquerir com a mínim els tres escons demòcrates d’Indiana, Missouri i Dakota del Nord.

Tanmateix, el bon resultat a la cambra alta no impedirà els maldecaps que li causarà una oposició reforçada. Els demòcrates no només podran bloquejar algunes de les seves iniciatives polítiques estrella, com la construcció del mur a la frontera amb Mèxic, sinó que, a més, s’espera que obrin un reguitzell d’investigacions sobre la seva presidència i els seus negocis -que aniran des de la seva declaració de renda fins als suposats lligams del seu equip electoral amb Rússia en les presidencials del 2016.

Trump va fer una crida a la unitat i va dir que està disposat a treballar amb els demòcrates per tirar endavant lleis i mesures que beneficiïn el país, com un pla per millorar les infraestructures públiques. Però les seves bones paraules van anar acompanyades de dues amenaces. Si l’investiguen, no només no pensa treballar amb ells, sinó que també els obrirà investigacions a la cambra alta. “Poden jugar a aquest joc, però nosaltres hi jugarem millor perquè tenim el Senat”.

Poc després de les declaracions del president, Nancy Pelosi, la líder dels demòcrates que, molt probablement, tornarà a ser la presidenta de la Cambra de Representants, va mostrar també un to conciliador. Va dir que buscarà compromisos amb el president i el seu partit. Això sí, va prometre que controlaran Trump quan sigui necessari i amb les investigacions que calguin.

Bloqueig legislatiu

Washington, doncs, s’encamina cap a una nova etapa de bloqueig legislatiu, semblant a la que va patir Barack Obama durant sis anys, gran part de la seva presidència. Des del 1954 la cambra baixa ha canviat de mans tres vegades, dues en els últims 12 anys: el 2006 i el 2010. Aquesta dada evidencia l’augment de la polarització de la política nord-americana durant l’última dècada. I Trump, un president impopular, divisor i polèmic, ha contribuït a empitjorar el problema.

En els pròxims dies els demòcrates, els republicans i el mateix president analitzaran els resultats i faran els canvis de cara a les presidencials del 2020. Malgrat que encara queden dos anys, la llarga cursa per la Casa Blanca començarà a principis de l’any que ve. Si Trump ahir ja va alterar el seu govern, en forçar la dimissió del seu fiscal general, Jeff Sessions, Pelosi es va reivindicar com la millor opció per liderar el partit. Per la seva banda, els legisladors Kevin McCarthy i Jim Jordan es van postular com a líders de la nova minoria republicana.

D’altra banda, els demòcrates tenen pendent un debat sobre la seva identitat que per a alguns experts explica la victòria agredolça que van tenir en els comicis de dimarts. Alguns dels seus pesos pesants, com Bernie Sanders i Elizabeth Warren, busquen solidificar el gir a l’esquerra. Però els votants han deixat clar que volen cares noves en elegir més dones i candidats de minories i diversitats religioses que mai. El Partit Demòcrata vol atreure els joves i les minories, però els seus líders tenen més de 70 anys i són blancs.

Les eleccions a governador -en les quals van recuperar set estats- havien de donar pistes als demòcrates sobre el seu futur. Però la derrota del progressista Andrew Gillum a Florida els ha deixat amb més preguntes que respostes.

El líder nord-americà força la sortida del seu fiscal general

La dimissió del fiscal general dels Estats Units, Jeff Sessions, va ser la crònica d’una sortida anunciada des del moment que es va recusar de la investigació del Russiagate. El president nord-americà, Donald Trump, el culpa dels problemes que li ha causat el cas, que lidera el fiscal especial i exdirector de l’FBI Robert Mueller.

Trump va anunciar la dimissió des de Twitter, l’endemà de la victòria demòcrata a la cambra baixa en les eleccions legislatives de mig de mandat. L’adeu de Sessions, que segons els mitjans nord-americans hauria sigut forçada, s’interpreta com un gest del president per protegir-se de les investigacions que impulsaran els demòcrates sobre els seus negocis i els presumptes lligams de la seva campanya amb Rússia en les presidencials del 2016. S’espera que la ratificació del substitut de Sessions sigui fàcil gràcies a la millora de la majoria republicana al Senat. L’escollit, presumiblement, supervisarà l’investigació de Mueller i podria tenir com a objectiu frenar el fiscal o, fins i tot, tancar el cas.

Quan Sessions es va apartar del Russiagate, el número dos del departament de Justícia, el republicà Rod Rosenstein, es va encarregar de supervisar les activitats de Mueller. Trump va estar a punt de fer-lo fora l’agost passat, segons el New York Times. Ara ja no se’n farà càrrec, ja que la responsabilitat del cas passa al substitut interí de Sessions, Matthew Whitaker. Sessions va ser el senador del Partit Republicà que va donar suport a Trump en la seva carrera presidencial. El llavors polític d’Alabama compartia el seu discurs dur en immigració i contra el crim.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF