EUROPA

L'extrema dreta alemanya, sota vigilància dels serveis secrets

Consideren que la seva ala més radical és una amenaça per a la democràcia

Els serveis d'intel·ligència alemanys investiguen el sector més radical del partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), anomenat Der Flügel (l'ala, en català), després de corroborar que els "indicis d'anticonstitucionalitat s'han traduït en certesa" i es tracta d'una organització amb aspiracions extremistes, segons ha explicat en roda de premsa el president dels serveis d'intel·ligència (BfV), Thomas Haldenwang. "És un fet que es van constatar violacions contra elements fonamentals de l'ordre liberal i democràtic, la dignitat de l'ésser humà, la democràcia i els principis d'un estat de dret", ha precisat el responsable de l'espionatge intern alemany.

El gener del 2019 els serveis secrets d'Interior van catalogar L'ala –fundada pel president del grup parlamentari de l' Alternativa per a Alemanya al land de Turíngia, Björn Höcke– dins de l'espectre de l'extremisme dretà, així com les joventuts del partit, Junge Alternative (Alternativa jove). El pas a ser considerat ara objecte de vigilància especial implica que el moviment pot ser observat amb tot l'instrumental de què disposen els serveis secrets d'Alemanya. Entre aquests recursos figura, per exemple, la possibilitat de reclutar informants i la recopilació i emmagatzematge de dades sobre persones concretes.

A L'ala pertanyen, a més de Höcke, considerat el representant més pròxim al neonazisme, el líder de l'AfD a Brandenburg i membre de la junta directiva federal, Andreas Kalbitz, de qui es coneixen vincles estrets amb neonazis en el passat. "És un fet que s'ha registrat un significatiu augment de la importància dels principals representants d'aquestes aspiracions extremistes a L'ala, específicament dels protagonistes Björn Höcke i Andreas Kalbitz. Tots dos són extremistes de dreta", ha expressat Haldenwang.

Oficialment L'ala no forma part del partit, de manera que tampoc hi ha un llistat de membres, tot i que segons el cap de departament sobre extrema dreta de la BfV, Joachim Seeger, s'estima que un 20% de la formació, és a dir al voltant de 7.000 persones, pertanyen a aquest moviment radical.

Així mateix, Seeger ha constatat l'augment de la importància i presència de Höcke i Kalbitz en aquesta escissió extremista, així com el desenvolupament organitzatiu continu d'aquest sector més radical, que sobretot a Saxònia i Turíngia dicta predominantment la línia del partit.

L'amenaça ultra

D'altra banda, Haldenwang ha subratllat que per tenir una "panoràmica completa i rigorosa" de l'extrema dreta és necessari assenyalar també el racisme, l'odi i l'assetjament per part de partits representats al Parlament. "Avui sabem que les democràcies poden fracassar si són dinamitades des de dins pels seus adversaris. Aquesta és l'advertència que ens ha deixat la història", ha valorat. A més, ha afirmat que l'amenaça més gran per a la democràcia prové de l'espectre ultradretà, amb un potencial estimat de 32.000 persones, 13.000 de les quals disposades a fer servir la violència.

Höcke havia presentat el 4 de març la seva candidatura a la direcció del govern de Turíngia, que va retirar a la tercera volta després de no obtenir cap suport extern en les anteriors. La votació de principis de març, en la qual va resultar elegit l'esquerrà Bodo Ramelow, va seguir la tempesta política desfermada al febrer després que el liberal Thomas Kemmerich fos elegit primer ministre del land amb el suport de l'AfD i la conservadora CDU de la cancellera Angela Merkel.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF