12 nens morts a diari i altres claus sobre el descontrol de les armes als EUA

La matança de l'escola de primària de Texas reobre el debat (sempre irresolt) sobre els controls a la venda

3 min
Mares de l'escola de primària d'Uvalde (Texas) esperant notícies dels seus fills.

BarcelonaL'assassinat de 19 infants i dos adults en una escola de primària de Texas, uns dies després de l'atemptat racista en un supermercat de Buffalo, a Nova York, ha tornat a encendre el debat sobre la necessitat de controlar la venda d'armes als Estats Units. La violència armada i els tiroteigs a les escoles són problemes recurrents en aquest país, on des del 2017 les ferides per arma s'han convertit en la principal causa de mort dels nord-americans de menys de 24 anys, per davant dels accidents de trànsit. Cada dia moren al país 12 criatures per arma de foc i 32 resulten ferides, unes xifres que inclouen les morts accidentals (en molts casos nens que troben una arma a casa) i els suïcidis entre els adolescents. Els atacs armats a les escoles són la cara més visible de com els més petits es converteixen en víctimes del descontrol de les armes als Estats Units.

188 atacs en escoles des del 1970

L'atac a l'escola d'Uvalde (Texas) és el segon en un centre educatiu dels Estats Units aquest any, i el 188è des del 1970, segons la base de dades K-12 sobre tiroteigs en escoles del Centre de Defensa i Seguretat Interior, que comptabilitza un total de 2.034 incidents amb armes de foc en escoles en aquestes últimes dècades. La tendència és clarament preocupant: gairebé la meitat d'aquests episodis s'han produït després del 2012, i en les últimes setmanes s'ha tornat als nivells de violència prepandèmia. L'episodi més greu va ser el desembre del 2012 a l'escola de primària Sandy Hook de Newtown (Connecticut), quan un noi de 20 anys va entrar amb dues armes automàtiques a la classe de la seva mare, que era mestra del centre, i va disparar contra ella i els seus alumnes, amb un resultat de 26 morts, entre ells 20 criatures d'entre 5 i 10 anys. Però al final va ser una massacre més, que no va servir per canviar la cultura de les armes als Estats Units ni per a una veritable regulació del seu ús. Plovia sobre mullat: el 1999 el món va conèixer el nom de Columbine, un petit poble de Colorado on dos alumnes armats amb pistoles, fusells i explosius van matar 13 estudiants i un professor. Va ser aleshores quan va arrencar el moviment que reclama mesures de control.

Els tirotejos més letals a les escoles des del 1970
Població, estat i nombre de morts en l’atac

2014

Marysville

Washington

4 morts

2005

Red Lake

Minnesota

8 morts

2012

Newtown

Connecticut

26 morts

2021

Oxford

Michigan

4 morts

1992

Olivehurst

Califòrnia

4 morts

2006

Nickel Mines

Pennsilvània

4 morts

1988

Chicago

Illinois

4 morts

1999

Littleton

Colorado

13 morts

1989

Stockton

Califòrnia

5 morts

1998

Jonesboro

Arkansas

5 morts

2022

Uvalde

Texas

21 morts

2018

Parkland

Florida

17 morts

2018

Santa Fe

Texas

10 morts

12

6

1

13

10

11

9

4

7

8

2

5

3

2012 Newtown Connecticut

1

26 morts

2022 Uvalde Texas

2

21 morts

2018 Parkland Florida

3

17 morts

1999 Littleton Colorado

4

13 morts

2018 Santa Fe Texas

5

10 morts

2005 Red Lake Minnesota

6

8 morts

1989 Stockton Califòrnia

7

5 morts

1998 Jonesboro Arkansas

8

5 morts

1988 Chicago Illinois

9

4 morts

1992 Olivehurst Califòrnia

10

4 morts

2006 Nickel Mines Pennsilvània

11

4 morts

2014 Marysville Washington

12

4 morts

2021 Oxford Michigan

13

4 morts

12

6

1

13

10

11

9

4

7

8

2

5

3

2012 Newtown Connecticut

1

26 morts

2022 Uvalde Texas

2

21 morts

2018 Parkland Florida

3

17 morts

1999 Littleton Colorado

4

13 morts

2018 Santa Fe Texas

5

10 morts

2005 Red Lake Minnesota

6

8 morts

1989 Stockton Califòrnia

7

5 morts

1998 Jonesboro Arkansas

8

5 morts

1988 Chicago Illinois

9

4 morts

1992 Olivehurst Califòrnia

10

4 morts

2006 Nickel Mines Pennsilvània

11

4 morts

2014 Marysville Washington

12

4 morts

2021 Oxford Michigan

13

4 morts

Armes carregades a casa

Segons una investigació del 2015, uns 4,6 milions de criatures als Estats Units tenen a casa seva almenys una pistola carregada i que no està guardada sota clau. Aquestes armes estan implicades en morts accidentals, incloses les de nens petits i bebès, a més de suïcidis a casa. Un 68% de tiroteigs en escoles s'han dut a terme amb armes que els autors havien agafat de casa seva o de casa d'un amic o familiar.

Més crisi, més violència

Segons les autoritats sanitàries (CDC) el 2020 almenys 45.222 persones van morir per arma de foc als Estats Units: són una mitjana de 124 diàries. Més de la meitat van ser suïcidis i un 40% homicidis. Entre els ferits, un 20% van ser de manera accidental. Però aquesta violència no afecta tothom per igual: el 86% de morts per arma de foc són homes, i les taxes més elevades d'homicidi amb arma de foc es troben en el segment dels 15 als 34 anys i entre afroamericans o hispans o nadius, que també tenen una taxa més gran de suïcidis.

Un negoci en auge

No és exagerat parlar d'epidèmia de violència armada als Estats Units. La producció anual d'armes de foc destinades a la venda comercial ha passat de 3,9 milions l'any 2000 a 11,3 milions el 2020, segons un estudi d'aquest mes de maig del departament de Justícia. La indústria experimenta un autèntic boom: si el 2000 hi havia als Estats Units 2.222 empreses de fabricació d'armes, ara en són gairebé 17.000, segons el mateix estudi.

Armes "fantasma" que es munten a casa

El mateix estudi indica que l'arma preferida dels estatunidencs són els fusells semiautomàtics (tipus AR-15), que són precisament les que fan servir els perpetradors de massacres. En canvi, la més venuda són les pistoles semiautomàtiques de 9 mm, semblants a les que fa servir la policia, més barates, precises i fàcils d'utilitzar. Un dels nous reptes són les anomenades armes "fantasma", que es venen com a kits per muntar a casa o bé es poden comprar per peces separades, que fins i tot es poden fabricar amb impressores 3D. A diferència de les armes que surten de les fàbriques, aquestes no tenen número de sèrie i la seva venda no està sotmesa als controls d'antecedents penals o informes psicològics. L'any passat la policia en va intervenir 19.344 a tot el país.

stats