Embarcacions tradicionals naveguen fins a Cabrera amb motiu del 30è aniversari del Parc Nacional

L'arxipèlag de Cabrera ha acollit aquest cap de setmana un grup d'embarcacions tradicionals provinents de França, Catalunya i el País Valencià. També s'hi han sumat embarcacions de les Illes, tant de Menorca com de Mallorca. El motiu no ha estat altre que commemorar els trenta anys d'ençà que es va declarar Parc Nacional Maritimoterrestre l'arxipèlag de Cabrera. Finalment, han estat tretze les embarcacions que han arribat a l'illa a causa del mal temps, però així i tot ha estat una jornada de reconeixement a les barques tradicionals i de vela llatina.

L'estol de barques ha tingut representants il·lustres provinents de la Mediterrània, diverses de les quals daten del segle passat. Per exemple, hi ha estat present el pesquer Toftevaag, del 1910, i les embarcacions de vela llatina Sant Elm (1911) i Notre Dame de Consolation (1913). Alhora, s'hi han sumat, com es deia, embarcacions de les Illes Balears, com els llaüts Alzina i La Balear, tots dos declarats Bé d'Interès Cultural. També s'hi ha vist l'antiga Debarivi, embarcació que temps enrere cobria el trajecte des de la Colònia de Sant Jordi fins a Cabrera. Així mateix, al replec hi han estat presents embarcacions de Port Vendrés, al sud de França, com el Porthos i l’Espérance. Del País Valencià ha arribat el vaixell escola Cervantes.

Les autoritats lloen l'illa

El director general d'Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas, ha reivindicat la rellevància d'un dia com avui: "Per nosaltres és molt important retre homenatge a la part de patrimoni històric i marítim que ha representat aquesta illa els darrers centenars d'anys", ha esmentat Mas. Alhora, ha recordat que el moment que l'arxipèlag de Cabrera es va declarar Parc Nacional "ens va omplir d'orgull a tots els mallorquins." Per altra banda, la directora del Parc Nacional de Cabrera, Francesca López, s'ha escarrassat per reivindicar la part marina de les illes, ja que és una de les parts més importants del parc i la que sovint ha estat més oblidada.