El finançament singular enfronta Catalunya i les Balears

PalmaEl finançament singular ha enfrontat Catalunya amb les Illes Balears. Els presidents d'ambdós territoris, Salvador Illa i Marga Prohens, s'han reunit aquest divendres a Palma, però les discrepàncies sobre el finançament autonòmic han estat irreconciliables. Mentre el president de la Generalitat ha cridat, abans de la trobada, a fer front comú per a un finançament que respongui a les "singularitats" catalanes i balears, Prohens ha rebutjat qualsevol "bilateralitat" i ha instat Illa a negociar amb Espanya exclusivament en fòrums multilaterals. Si no ho fa, ha advertit, les Balears ho recorreran "a totes les instàncies". "En què perjudica les Balears que Catalunya vulgui més autogovern?", s'ha demanat el socialista en un esmorzar informatiu previ a la trobada. "Que cadascú faci el seu camí, Catalunya farà el seu", ha dit.

"S'està parlant de la reforma del sistema finançament quan no s'ha obert el debat", ha replicat Prohens en declaracions posteriors a la reunió: "Si s'ha obert només per a Catalunya ho rebutj frontalment". Seguint les directrius de Gènova, la popular ha demanat la recerca "d'aliances i punts d'acords entre totes les comunitats, però no de manera especial per a Catalunya": "No hi ha res a la nostra Constitució que la doti de singularitat, l'única reconeguda és la dels territoris extrapeninsulars".

En aquest sentit, ha cridat Illa a fer pinya per reclamar que la reforma del sistema de finançament tingui en compte el "creixement poblacional, la població flotant, el principi d'ordinalitat i la insularitat". "Som la segona comunitat que més aporta al sistema, per darrere de Madrid i per davant de Catalunya", ha exposat. "Aquestes qüestions les podem defensar conjuntament, però és imprescindible que Catalunya sigui a la multilateralitat, com la resta", ha argumentat. En aquest sentit, Illa ha instat Prohens a deixar de banda "els retrets" i anar de bracet en el Consell de Política Fiscal i Financera (PFF), previst dilluns vinent.

Normalitat institucional

La trobada entre ambdós presidents també ha servit per reflectir la voluntat que comparteixen de traslladar una imatge de normalitat institucional, malgrat el xoc frontal que els barons del PP han mantingut amb el govern espanyol aquesta legislatura. Minuts abans de trobar-se amb Prohens, Illa ha defensat la necessitat que Catalunya i les Balears mantinguin una col·laboració que vagi més enllà de les discrepàncies i alternances als governs, perquè "els vincles entre ambdós territoris continuaran existint governi qui governi". Per la seva banda, Prohens ha aplaudit que amb la presidència d'Illa "s'hagi recuperat la relació institucional amb Catalunya, que durant uns anys va ser inexistent".

El setembre del 2024, Illa va anunciar la voluntat de recórrer tot l'Estat per defensar la seva "visió d'Espanya", que va arrencar amb una reunió amb el president de les Illes Canàries, Fernando Clavijo (Coalició Canària), el gener del 2025. A més, va expressar disposició a reunir-se amb tots els presidents autonòmics, també els del PP. Per part seva, la presidenta de les Illes ha marcat distàncies amb altres barons autonòmics, com la seva homòloga madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que es va negar a reunir-se amb el president espanyol, Pedro Sánchez. Prohens, en canvi, ja s'hi ha trobat en tres ocasions.

Debat sobre l'oficialitat del català a Europa

Malgrat les diferències sobre finançament, Illa i Prohens s'han posat d'acord en el rebuig al decreixement turístic, que l'esquerra sí que reivindica al Parlament balear. "Hem estat d'acord en la necessitat de redistribuir millor els fluxos turístics i també el rebuig als discursos que demanen decreixement", ha exposat Prohens: "Amb mi no ha tingut cap problema, no sé si amb el PSIB ha estat igual". També amb la seva principal proposta per fer front a les dificultats d'accés a l'habitatge que afecten els dos territoris. "Construir, construir i construir", ha dit Prohens. En canvi, han discrepat respecte del topall de preus de lloguer previst a la Llei estatal d'habitatge, que a Catalunya s'aplica, però a les Illes, no.

Tampoc en qüestió d'immigració i llengua han trobat el consens. Fonts de l'equip d'Illa expliquen que aquest li ha plantejat "reforçar l'acció exterior entre Catalunya i les Balears per garantir que el català, juntament amb l'euskera i el gallec, siguin llengües oficials a les institucions europees". Sobre aquest assumpte, fonts de l'equip de la presidenta expliquen que el Govern balear "no en fa ni n'ha fet batalla en contra", però considera que "la llengua té altres necessitats".