DIETARI VV

7/4: Voleu dir?

No entenc que haguem de passar de l’alarma al relaxament

En les darreres setmanes hem estat sotmesos -i em sembla molt bé- a missatges continus cridant a la responsabilitat. Se’ns ha explicat que estem en una situació molt greu, i ha quedat demostrat per les xifres de malalts i de morts, i també per les imatges dramàtiques dels hospitals i per la informació sobre la feina abnegada i arriscada dels professionals sanitaris. Hem pres consciència de viure una situació d'emergència excepcional. I hi hem respost amb disciplina, hem acceptat restriccions de les llibertats que en altres circumstàncies haurien estat inacceptables i en general hem complert el confinament més per responsabilitat que no pas per por a les sancions. Perquè semblava lògic. I ara, sense que tinguem la sensació que les xifres i els riscos hagin deixat de ser dramàtics, se’ns diu que se suavitzarà el confinament. Que ja no n’hi ha per tant. No ho entenc. No em sembla que la situació, vista per un ciutadà, hagi canviat gaire. No entenc que haguem de passar de l’alarma al relaxament. I tampoc ho deu creure el govern, perquè manté l’estat d’alarma. Quin sentit té mantenir l’alarma i relaxar el confinament? Si en té, no em sembla que ens l’hagin explicat prou bé. Excepte que sigui una decisió de l’àrea d’economia i no de l’àrea de salut.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF