DIETARIVV

23/7: Votar un acord?

DANIEL INNERARITY va escriure que les dues solucions teòriques per al contenciós entre Catalunya i Espanya serien o votar un acord o acordar una votació. Ell era partidari de votar un acord, i suposo que és el que ara ha inspirat Pedro Sánchez, amb l’afegitó rellevant de “dins de la Constitució”. La proposta d’Innerarity, i la de Sánchez, té una gran virtut: reconèixer que el conflicte s’ha de resoldre votant a Catalunya. Però no hi estic d’acord. Sobretot per una raó: perquè ja ho vam provar i va anar molt malament. És, de fet, la causa de ser on som. La reforma de l’Estatut ja va ser això, votar un acord. I va tenir moltes pegues. La primera, que l’acord -i més dins de la Constitució-és molt asimètric, l’Estat pot imposar les seves posicions. Però sobretot l’acord es vota i, després de ser votat, l’Estat el modifica substancialment a través del Constitucional. No et pots refiar, doncs, que l’Estat el compleixi. Ara mateix, amb posicions oposades, em sembla més factible acordar una votació que no votar un acord. És a dir, com que no ens podem posar d’acord entre dues propostes que no tenen síntesi possible, la unitat o la independència, posem-nos d’acord sobre una manera d’arbitrar el conflicte. Votar entre aquestes dues propostes.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 20/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF