23/3: I Europa?

En la crisi del coronavirus crida l’atenció el silenci clamorós d’Europa. L’ideal d’unitat europea està desaparegut. Les institucions europees, invisibles. Ha quedat clar que, a l’hora de la veritat, els qui manen no hi creuen, en Europa. Només creuen, com sempre, en els estats. Els del nord no es refien de la seriositat dels del sud. I els del sud? Agafem l’exemple d’Espanya, com a exageració caricaturesca. Grans discursos sobre la necessitat d’actuar units contra el virus... però en cap cas units amb la resta dels europeus. L’apoteosi de l’estat jacobí, que xucla competències dels de sota -i envia els seus alcaldes a obrir-los un front a la rereguarda- i no en deixa anar ni una cap amunt, cap a les institucions europees. I les institucions europees ni les demanen ni les exerceixen. Potser perquè estan governades per persones que els estats han posat per defensar els seus interessos, que creuen només en els estats i que consideren que la unitat europea és més una amenaça que una esperança. Posem per cas un Borrell, membre del govern d’Europa, idòlatra de l’estat jacobí. Els governs dels estats, l’espanyol el primer, no creuen en Europa. I contra la crisi criden un taurí “ dejadme solo ”. A veure què diran quan els agafi el toro.