7/01: Persistir

Periodista i escriptorEl vicepresident Junqueras ha trobat el verb just, en el dia amarg de la confirmació del seu empresonament. Persistir. Un verb que és un full de ruta per al sobiranisme en aquest 2018 acabat de començar. L’Estat també ha confirmat una estratègia: avortar qualsevol via que pugui dur, de manera real o imaginària, a una solució política pactada, i fer servir tota la pressió, inclosa la vexació, per forçar una rendició incondicional. Què pot fer el sobiranisme davant d’això? Una opció seria rendir-se, deixant una situació pitjor de la que hi havia, amb terra cremada i sense ni tan sols garantir que s’aturaria la repressió. Una altra seria resistir. Però aquest verb té una connotació passiva, defensiva. És millor persistir. Persistir en l’acció, en la pressió, en la unitat, en la internacionalització i visibilització del conflicte, en la iniciativa política, en la mobilització cívica. Sabent que això va per llarg i esperant que es confirmin alguns símptomes menors que no tothom està disposat a avalar l’estratègia de l’Estat fins molt més enllà d’on ja ha arribat. Persistir té un cost enorme. Junqueras i Puigdemont en poden donar fe. Però és la via que queda entre rendir-se i precipitar-se al buit. El 2018, l’any de la persistència.