4/8: Desconfiança selectiva

Una característica curiosa de la cultura política espanyola –herència potser del hooliganisme futbolístic– és la capacitat d'expressar la seva confiança o desconfiança absolutes en la justícia, d'una manera selectiva. La mateixa formació política que surt avui dient que la justícia està polititzada, que les seves decisions i sentències són venjatives i que actua amb parcialitat ideològica pot sortir demà assumint de paraula o de fet decisions i sentències d'aquesta mateixa justícia com si les considerés impecablement imparcials, indiscutibles, i mereixessin la seva confiança més incondicional. Si les actuacions i les sentències de la justícia et perjudiquen, no et mereix cap confiança. Si t'afavoreixen o afebleixen la teva competència, són paraula del Senyor i t'hi afegeixes amb el més càndid entusiasme. Deu haver-hi alguna força política que creu que la justícia és justa sempre, fins i tot quan li va en contra. No és fàcil argumentar-ho. Deu haver-n'hi alguna que desconfia sempre de la justícia, quan té tracte amb la política, fins i tot quan li va a favor. No se m'acut quina. El més habitual és la confiança o la desconfiança selectiva. I hi ha el risc que aquest vici de la política espanyola s'encomani a la política catalana.