Rajoy ha de ser censurat

La sentència del cas Gürtel ha confirmat el que tothom sabia, és a dir, que el PP és una organització corrupta fins al moll de l’os

CENSURA. No voldria estar a la pell de Pedro Sánchez ara mateix, ficat com està en un jardí de dimensions versallesques; ha decidit presentar una moció de censura contra Rajoy, la qual cosa li dona, evidentment, la iniciativa política. Però si per casualitat l’aritmètica li somriu, s’haurà envoltat d’una estrafolària majoria parlamentària, integrada per podemitas i independentistes catalans i bascos (si no hi ha el PNB, li caldria el suport d’EH Bildu i els canaris); una coalició incapaç no ja de formar govern, sinó de crear un grup de WhatsApp. Per tant, Sánchez podria arribar a la Moncloa, president per accident, però només per certificar el final de la legislatura i convocar unes eleccions que, segons les enquestes, donarien la victòria a Ciutadans, el partit que no distingeix entre corruptes i honestos, perquè només veu espanyols. El PP, a la desesperada, està jugant a ficar-li la por el cos a Sánchez, i no és estrany que Twitter s’omplís divendres de fotos de Pablo Iglesias encaixant la mà amb Sánchez i amb Puigdemont, que és l’autèntica bèstia negra de l’Espanya constitucional -amb el permís de Quim Torra, esclar.

CIUTADANS. La sentència del cas Gürtel ha confirmat el que tothom sabia, és a dir, que el PP és una organització corrupta fins al moll de l’os. No és creïble que els màxims dirigents de Ciutadans i del PNB s’emportessin una sorpresa en conèixer la sentència. És a dir, que dimecres passat, quan van decidir votar a favor dels pressupostos generals de l’Estat, ja sabien que estaven donant la clau del poder fins al 2020 a una colla de corruptes. Tant és així que la sentència que condemna Bárcenas i el PP es va fer pública, oportuníssimament, l’endemà de la votació decisiva dels comptes de l’Estat. Ernesto Ekaizer ha explicat la raó d’aquesta feliç concatenació de fets. Ciutadans i el PNB són còmplices d’aquesta comèdia i de tot el que faci el PP a partir d’ara, si la moció de censura no tira endavant. És possible que, si Rajoy arriba viu al 2020, el partit de Rivera noti per fi el desgast al qual s’ha mantingut immune fins ara.

CATALUNYA. Per al sobiranisme català, la temptació de posar condicions en un moment de feblesa de la política espanyola és molt alta. D’altra banda, Sánchez ha fet mèrits per rebre un càstig tant del PDECat com d’ERC, per la seva hostilitat envers el govern de Torra, el seu suport incondicional al 155 i per la seva nul·la capacitat per oferir una via dialogada que regeneri la situació política a Catalunya. Però fer fora el PP del poder és un imperatiu moral, per damunt d’ideologies i d’estratègies. És una qüestió de dignitat i de justícia. Per a mi, cap diputat català decent hauria de posar traves a la destitució de Rajoy, de la mateixa manera que cap regidor decent de Badalona hauria de facilitar el retorn al poder de Xavier García Albiol per la porta del darrere. Ni la solució al plet català, ni la situació de presos i exiliats, per desgràcia, depenen de l’arribada de Sánchez a la Moncloa. El líder del PSOE no té la personalitat d’un estadista, i els seus moviments són mers reflexos alimentats per la por a quedar-se enrere en aquesta ridícula cursa patriòtica iniciada per Albert Rivera. Però el present és ara, i ara hauria de quedar clar que la gran majoria del poble català vol fer fora del poder el PP i la colla de delinqüents als quals ha donat empara i cobertura.

EDICIÓ PAPER 19/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF