VISCA EL SISTEMA

No va dir ni sí ni no

Si una persona es troba inconscient, és evident que també es troba completament indefensa

Ha passat desapercebuda entre el marasme electoral, però la sentència de l'Audiència de Barcelona sobre l'anomenada Manada de Manresa no té res a envejar, per infame, a la de la Manada de Pamplona, i torna a situar la justícia espanyola (i la catalana) a la rereguarda dels sistemes judicials més rancis i agressius (contra els drets fonamentals dels ciutadans) d'Europa. L'argument jurídic utilitzat pel tribunal per condemnar els violadors per abús i no per agressió no té pèrdua: com que la víctima es trobava inconscient a causa d'una borratxera, els violadors no van tenir necessitat d'intimidar-la ni d'usar la violència contra ella. La víctima no va consentir l'acte sexual, però tampoc s'hi va negar, perquè no estava en condicions d'una cosa ni de l'altra. Ens estalviarem els adjectius i les qualificacions que mereix un raonament com aquest, i recordarem només que la víctima era una menor de catorze anys, mentre que els agressors eren un grup d'homes d'entre 25 i 39 anys. Un d'ells es veu que es va erigir en director d'orquestra i s'encarregava de distribuir torns de 15 minuts a cadascun dels seus companys perquè fessin el que trobessin convenient amb la menor, que efectivament estava anestesiada per l'alcohol.

La justícia hauria de revisar de dalt a baix tota la seva conceptualització de l'alcohol i les drogues en crims com la violació

Deixant de banda altres consideracions òbvies, la justícia hauria de revisar de dalt a baix tota la seva conceptualització de l'alcohol i les drogues en crims com la violació. Quan es tracta dels agressors, no té sentit que les substàncies serveixin d'atenuant: tret de casos puntuals que es poden estudiar un per un, una persona borratxa o drogada sap què fa, sobretot si el que fa és violar (o matar, o ferir) una altra persona. Una altra cosa és que tal vegada no s'atrevís a fer-ho sòbria i que l'alcohol i les drogues li proporcionin la desinhibició i l'eufòria necessàries per perpetrar el fet, però la consciència de perpetrar-lo no desapareix, o desapareix molt rarament. Però encara és més absurd i insultant en el cas de les víctimes: si una persona es troba inconscient, sigui per l'efecte de les substàncies o per qualsevol altre motiu, és evident que també es troba completament indefensa. I que, per tant, actuar contra ella en aquest estat no tan sols no és menys greu, sinó que ho hauria de ser molt més encara.

Si de cas, el que conviden a pensar aquests jutges tan preocupats pel consentiment de les dones violades és que la seva mentalitat segueix sent que s'ho mereixen per porques. Si tu no surts de festa, no flirteges amb homes i no t'emborratxes fins a caure rodona, no et passaran aquestes coses, venen a dir. El problema és que, en un món més evolucionat i empàtic, tota persona ha de ser lliure de sortir de festa, flirtejar i emborratxar-se si li ve de gust, sense que li caiguin al damunt cinc degenerats que posteriorment seran mig exculpats per una justícia més degenerada encara. Si algú vol entendre com és possible això en un país que proclama a tort i a dret que és un estat modern, que revisi el debat dels candidats a les eleccions de diumenge i allà hi trobarà la lamentable resposta.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF