Llarena (i el 155) curtcircuiten l'estat de dret

S'han vulnerat drets polítics i civils fonamentals i s'ha cancel·lat la separació de poders

La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha reaccionat a la notícia de la retirada de l'euroordre per part del jutge Pablo Llarena amb un tuit que deia: “Les diferències polítiques s'haurien de discutir democràticament, i no a través de tribunals penals”. Qualsevol jutge té l'obligació de perseguir el delicte i el delinqüent que presumptament l'ha comès, i no complir aquesta obligació (com fa Llarena en rebutjar l'extradició de Puigdemont per malversació, que és un delicte que el mateix Llarena ha imputat a l'expresident) podria constituir un delicte de prevaricació. Sigui com sigui, d'un jutge que ha de retirar dues euroordres en dos països diferents de la UE contra uns mateixos inculpats per por que li siguin tombades en podem pensar dues coses. O bé que és un inútil (no és el cas de Llarena, diuen els que el coneixen), o bé que és un jutge que ha actuat parcialment i que ha estat posat en evidència.

Si Llarena ha prevaricat o no és una qüestió que, si de cas, dilucidaran les defenses de Puigdemont i dels altres exiliats polítics catalans. Més greu i més important que això és una determinada actuació jurídico-política que també podria ser constitutiva de delicte, i que consisteix en el trencament de l'ordre constitucional i de l'estat de dret a Espanya. No per part d'uns independentistes rebels i sediciosos, sinó per part del mateix estat i els seus diversos poders. S'han vulnerat drets polítics i civils fonamentals (el dret a representació política, el dret a sufragi i la llibertat de pensament i d'expressió, només per començar), s'ha cancel·lat la separació de poders, s'ha utilitzat els cossos i forces de seguretat amb finalitats coercitives contra la ciutadania i s'ha mentit de forma perfectament demostrable per construir un relat que justifiqués la repressió d'una opció política. El Tribunal Suprem i el jutge Llarena només han estat una peça en aquesta estratègia, però una peça fonamental: perquè no diguin que és decimonònic, el nacionalisme espanyol ha tingut la pensada avantguardista d'encolomar a la justícia el paper que antigament solia fer l'exèrcit. Llàstima que Espanya ja no sigui una autarquia, i que la internacionalització de la causa judicial contra els líders de l'1-O hagi comportat el seu vergonyós desmantellament. Pèssim perdedor, Llarena, en la seva interlocutòria de rendició, acusa ara la justícia alemanya d'haver “curtcircuitat l'euroordre”.

El curtcircuit sembla més aviat que l'han causat els màxims responsables dels poders de l'estat espanyol, en el seu afany de protegir una màquina de fer diners anomenada “unitat d'Espanya”. D'aquesta operació antidemocràtica en van dir “article 155”. Un dels seus principals cervells treballa ara com a registrador de la propietat a Santa Pola, després d'haver estat expulsat de la presidència del govern d'Espanya per corrupte.

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF