Publicitat
Publicitat

El PP imparteix lliçons d'ètica

No es facin il·lusions els lectors amables que ahir clamaven a l'Ara.cat per la dimissió de la senyora De Cospedal, ara que s'ha sabut que l'extresorer del PP Luis Bárcenas va arribar a acumular la bonica quantitat de 22 milions d'euros en un compte de Suïssa. El que va dir la senyora De Cospedal (i ho va dir referint-se al president Mas, per exigir-ne la dimissió) va ser textualment el següent, segons recordava també ahir aquest mateix diari: "¿Us imagineu que un president del PP en una comunitat autònoma s'hagués sabut que ells o algú de la seva família o els seus predecessors del mateix partit tenen diners fora o han evadit, s'han quedat diners que no són seus i es parlés de comptes a Suïssa? Oi que jo ja hauria hagut de dimitir?" Demanem disculpes per la sintaxi marciana, però això és, paraula per paraula, el que va dir la secretària d'organització del PP per amenitzar la campanya electoral catalana. I d'aquestes paraules es desprèn amb tota claredat que ella no ha de dimitir pel cas Bárcenas, perquè la senyora De Cospedal va parlar de presidents autonòmics, no de tresorers. Ah, estimats amics, vet aquí la força dels matisos: que li ho preguntin al senyor Duran i Lleida. Això sí, d'acord amb les seves pròpies declaracions, el que hauria d'haver fet la senyora De Cospedal era dimitir immediatament després que la justícia sentenciés sobre els delictes comesos per Jaume Matas, que sí que va ser un president autonòmic. I tampoc no ho va fer.

Luis Bárcenas, per la seva banda, és un personatge fascinant. Dins la trama Gürtel era conegut amb el sonor malnom de Luis el Cabrón, i va intentar amagar una part de la pasta que tenia a Suïssa posant-la en un compte atribuït a una fantasmal Fundació Sinequanon. Conditio sine qua non , com se sap, és la llatinada que s'usa per referir-se a les condicions necessàries sense les quals no es pot realitzar una feina o assolir un objectiu. ¿I quina és la conditio sine qua non perquè un personatge tan infinitament gris com Luis el Cabrón, a qui no se li coneix cap altre mèrit ni talent que la seva militància en el partit que li donava feina, arribés a amassar una fortuna d'aquest calibre? Doncs comptar amb còmplices, o si més no amb encobridors, dins d'aquest mateix partit. Quan va esclatar el cas Gürtel, Mariano Rajoy va declarar que no es tractava "d'una trama del PP, sinó contra el PP", i va mantenir Bárcenas als seus càrrecs de tresorer i senador durant més d'un any, després que Bárcenas fos imputat. No sona gens bé. Sona brut i delictiu.

Ja que hem esmentat Matas, val la pena recordar que el declivi de qui va ser el gran home del PP a les Balears va començar quan es va descobrir que havia adquirit una casa senyorial al centre de Palma que de cap manera no podia pagar només amb el seu sou. Ara resulta que el president de Madrid, Ignacio González, reconeix haver-se comprat un àtic de superluxe a Marbella valorat en 770.000 euros. Ell en guanya 103.000 a l'any. Com es menja això? González sí que és un president autonòmic: ha de dimitir De Cospedal? ¿O ens hem d'acostumar a la idea que els partits polítics són, essencialment, bandes de lladronici organitzat?

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF