Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Artur Mas no ha de ser el problema

Em causa una certa perplexitat que un sector del sobiranisme d’esquerres contempli com a gran problema d’un possible govern de concentració per la independència la presència d’Artur Mas a la candidatura de Junts pel Sí, i encara més la possibilitat que torni a ser proclamat president en cas que aquesta llista resulti guanyadora el 27-S.

¿Aquest és tot el problema? Torno a dir, com ja he escrit altres vegades, que mai he votat Artur Mas i que, tot i que tinc bons amics convergents, els meus posicionaments personals es troben una mica lluny dels de CDC, tot i que m’alegro que s’hagin desempescat del llast d’UDC.

Ara bé, a mi Artur Mas, en un procés constituent, fins i tot ocupant la presidència d’un govern transitori que treballés per la declaració de la independència, no em fa gens de nosa. Deixant de banda proximitats o diferències, em sembla innegable que el president Mas s’ha compromès per la sobirania de Catalunya amb totes les conseqüències, fins al punt de rebre sense escarafalls una querella de l’estat espanyol pel 9-N. Poca broma. Aquest dijous, un feixista li ha presentat una altra querella, ha comparat el procés català amb l’11-M i ha exigit l’empresonament de Mas. No em sembla que Mas tingui un mal full de serveis ni que li tremolin les cames. Crec que no és cap mal company en aquest viatge. I em sembla que condicionar el clam de tot un poble a les opinions sobre un sol home és un error que hauríem d’evitar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF