Publicitat
Publicitat

Eleccions per a valents

Si quan s'inicien les campanyes electorals, en situacions normals, la vida política ja es tensa fins a extrems perillosos, imaginem-nos què passarà en aquesta ocasió, que ens hi va l'acompliment o no de l'expectativa del que podria ser l'inici d'un procés constituent d'un nou estat d'Europa. Som davant d'unes eleccions veritablement històriques que poden garantir el futur d'aquesta vella nació europea per a unes quantes generacions, o determinar-ne la desaparició. Per aquesta raó, la decisió de cada elector té un plus de responsabilitat que no es redueix a l'elecció d'un govern per a quatre anys.

ÉS EN AQUESTES CIRCUMSTÀNCIES que es troben a faltar els mecanismes de control democràtic que han desenvolupat països més avançats que el nostre. Penso ara en aquestes organitzacions americanes (www.factcheck.org o www.politifact.com) que, amb la col·laboració d'experts independents i la participació dels ciutadans, es dediquen de manera sistemàtica a posar al descobert les mentides descarades o les mitges veritats dels candidats en campanya. Un tipus de vigilància de prestigi reconegut -Politifact té el premi Pulitzer de periodisme- que amb la seva existència ja obliga partits i candidats a ser més curosos en les seves afirmacions.

L'ALTRE GRAN PERILL d'aquestes eleccions és que la tensió del debat polític n'empobreixi la complexitat. La temptació de portar-ho tot al blanc o negre és comprensible. Al capdavall, és cert que de tot el recorregut argumental, del càlcul d'interès personal i col·lectiu, de l'adhesió a conviccions difícils de reduir a una sola sigla, de l'avaluació de totes les variables en joc -les nacionals, les ideològiques, les emocionals, les confiances als lideratges personals...-, n'ha de sortir el vot a un sol partit. Però, en l'ideal del procés de presa de decisió caldria que no s'esborrés una complexitat que hauria d'acompanyar l'elector fins al final. La maduresa política i la qualitat democràtica s'haurien de poder mesurar, precisament, per la capacitat d'un sistema per convertir la tensió electoral en complexitat del debat polític.

ARA BÉ: 'COMPLEXITAT'  no ha de voler dir 'confusió'. I, en aquest sentit, és convenient anar molt alerta amb els discursos que sota l'aparença de rigor, el que fan és crear confusió. Per començar, són confusos la majoria de manifestos de suport electoral que, per aconseguir reunir voluntats discrepants, poden arribar a afirmar un cosa i la seva contrària. Millor prescindir-ne. Són confusos els termes eufemístics que s'utilitzen per assuaujar propostes que poden espantar. I, sovint, són confusos els discursos de determinats polítics als quals la naturalesa no els ha donat la virtut de tenir un cap clar a l'hora d'expressar les seves idees. La naturalesa, és clar, o la pròpia voluntat de trobar en l'espessor conceptual una escapatòria a l'hora de prendre compromisos concrets. És per això que en un mar de complexitat cal, això sí, exigir la màxima precisió i claredat.

I DUES REFLEXIONS MÉS per abans de la campanya. Una, per advertir que no està gens clar que les campanyes electorals en negatiu siguin eficaces. L'experiència de les eleccions nord-americanes que se celebren avui -i alguna campanya pròpia anterior- hauria de fer reflexionar els nostres partits i els seus assessors. I dues, recordem que el recurs a l'ambigüitat per aconseguir majories d'aquelles que ho arrepleguen tot, en aquesta ocasió no valdrà. Aquestes eleccions tenen molt d'aposta de futur, i comporten un grau de risc -es voti el que es voti- que ningú no podrà esquivar. Sí: són unes eleccions per a valents.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF