La deriva cap al canibalisme habitacional

Hi ha ciutadans que es veuen obligats a retroalimentar un model depredador en el seu propi perjudici

Quan es tracta d’analitzar el paper que juga Airbnb en matèria d’habitatge a la ciutat de Barcelona, s’han de contraposar les dades amb la realitat. Si entro a la pàgina digital d'Airbnb només hi veig ofertes de lloguers per dies, i cap pel mínim de 3 anys que exigeix la llei d’arrendaments urbans pels habitatges. Les ofertes de pisos estàndard de dues habitacions no baixen dels 100 €/dia, cosa que suposa una rendibilitat potencial per al seu propietari de 3.000 €/mes. I Airbnb demana fins a un 20% de comissió. Si consulto les dades publicades per l’Observatori de Turisme a Barcelona l’any 2018, constato que l’any 2017 Barcelona va obtenir la primera posició en el rànquing de turisme de reunions, i això indica que Barcelona acull molta gent de pas per feina que necessita un allotjament temporal com el que Airbnb gestiona. Si consulto l’'Anuari Estadístic de l’Ajuntament de Barcelona' de l’any 2018, observo que el 2017 les pernoctacions de turistes en habitatges d’ús turístic van ser 8.563.594, i en apartaments turístics (els que Airbnb pot gestionar), 708.671. Si consulto el XXIII informe semestral de l’evolució del mercat immobiliari a la ciutat de Barcelona, elaborat per la Universitat Pompeu Fabra, comprovo que l’any 2017 el 40% de totes les operacions immobiliàries efectuades a la ciutat tenien com a objectiu la inversió, arribant al 84% a la Barceloneta. Si tenim en compte que els inversors el que busquen és el màxim rendiment possible dels immobles, concloc que el 40% de les operacions immobiliàries a Barcelona són potencialment destinades a generar pisos de lloguer per dies. Si consulto la publicació del departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona sobre l’evolució de la renda familiar a la ciutat entre els anys 2000 i 2016, constato que entre l’any 2007 i el 2016 el creixement de les rendes familiars ha sigut negatiu en un -1,81%. I si consulto les dades publicades per la secretaria d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya sobre l’evolució del mercat de lloguer a Barcelona, observo que la renda mitjana de lloguer s'ha incrementat un 12,48% (en algunes zones ha superat el 20%). Comprovo, doncs, que, de mitjana, les rendes de lloguer han crescut en 10 anys un 14,29% més que la renda familiar. Finalment, les dades de l’informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge revelen que l'any 2013 la població de Barcelona que canviava d’habitatge i es quedava a viure a la ciutat era el 77,6% i al mateix barri el 25,8%, però el 2016 aquestes dades han passat al 73% i al 21,7%, respectivament.

Els immobles d’habitatges de la ciutat que Airbnb podrà gestionar els estan adquirint inversors immobiliaris per treure'n tota la rendibilitat possible

Si contraposo aquestes dades amb la realitat del que avui està passant a la ciutat en matèria d’habitatge, constato que els habitatges que ofereix Airbnb no són per a qui vol implantar la seva residència habitual a la ciutat, sinó per a qui hi està de pas. Que Airbnb no és un plataforma col·laborativa, sinó una gestoria immobiliària que cobra comissió i no paga les càrregues que sí que paga un gestor ordinari. Que Airbnb no filtra si els habitatges que gestiona tenen o no tenen llicència d'ús turístic. Que la seva quota potencial de facturació en el mercat de Barcelona pel nombre de pernoctacions en els tipus d’immobles que pot gestionar supera els 14.173.420 €/any. Que aquest nínxol de mercat és creixent perquè el turisme de negocis i d’oci a la ciutat també ho és, i això està fent que els immobles d’habitatges de la ciutat que Airbnb podrà gestionar els estiguin adquirint inversors immobiliaris per treure’n tota la rendibilitat possible. Que aquesta rendibilitat supera àmpliament el que pot pagar pel lloguer d’un pis una unitat familiar convencional que vulgui implantar la seva residència habitual a la ciutat, perquè els seus ingressos no s’incrementen. Que l’augment dels preus de lloguer està forçant els habitants habituals de la ciutat a canviar de barri o, fins i tot, a marxar-ne cada cop que expira el termini del seu contracte de lloguer. I que aquesta situació aboca al canibalisme habitacional, que apareix quan qui no pot afrontar els preus de lloguer imposats pel mercat claudica, lloga un habitatge i en relloga les habitacions amb Airbnb, de manera que retroalimenta un model depredador en el seu propi perjudici i en benefici de qui l’està imposant, i que aprofita aquesta desesperació per dir que col·labora.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF