Publicitat
Publicitat

El triangle de Guardiola i l'esquena de Mourinho

El Bayern ajusta les posicions al mig per deixar lluir Ribéry i corregir el forat d'Alaba

Era un Bayern-Chelsea, però va tenir molt d'un Barça-Reial Madrid. Per Guardiola. I per Mou-rinho. Els dos tècnics van copiar patrons de joc que havien posat en pràctica quan defensaven un altre escut, perquè són els que senten. És el seu futbol, el que respiren. L'exblaugrana va intentar imitar els triangles per esquerdar la densa defensa anglesa, mentre que l'exmadrisita va dissenyar mecanismes de transició sobre les debilitats rivals al més pur estil blanc.

Müller, la peça inestable

Respectant el seu teòric 4-3-3, Guardiola va intentar dominar el Chelsea a través de la possessió i de la posició. Amb Lahm d'interior dret i Rafinha al lateral, el Bayern va carregar l'atac sobre la banda esquerra, on ajuntava el potent Alaba amb el màgic Ribéry. El problema dels bavaresos era que les combinacions entre l'austríac i el francès no les completava ningú per dins perquè Müller desapareixia de la zona per moure's prop de l'àrea, per darrere de Mandzukic. Intencionat o no, el rol de mitjapunta de Müller va desajustar l'equip, que trobava a faltar alguna cosa. Una punta del triangle. Ni la mobilitat de Mandzukic caient a la banda ni l'intent de Kroos de compensar-ho des del migcentre van servir per equilibrar l'atac.

Conscient de la voluntat ofensiva del lateral del Bayern, Mourinho va situar el rapidíssim Schürrle a la banda dreta i va donar llibertat a Hazard per aparèixer en zones interiors quan es recuperava la pilota. Oscar entretenia Kroos, desgastat per l'exigència ofensiva, i Torres es movia amb confiança entre uns tremolosos Dante i Boateng. Era, si s'accepta l'analogia, una imitació del que Mourinho sempre ha intentat sobre l'esquena d'Alves amb Özil i Cristiano. Li va funcionar.

Ajustos amb Lahm i Javi Martínez

Al minut 35, Guardiola va moure fitxa per mirar d'activar el triangle del mig del camp i donar protagonisme a Ribéry, el factor desequilibrant d'aquest Bayern. Va avançar Kroos per fer retrocedir Lahm, però no va ser fins al descans que va canviar de banda Müller perquè els moviments col·lectius fossin més naturals i l'equip s'equilibrés. L'efecte va ser instantani i, en la primera combinació de Ribéry amb el seu interior, va empatar el partit.

Sobre la marxa, el Bayern va intentar provocar el mateix per la dreta amb l'entrada de Javi Martínez i Götze, però l'efecte amb Lahm i Robben (Shaqiri) no va ser tan contundent com per l'esquerra.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF