La tristor de la Grossa
L’últim dia del 2018, a mig matí, vam afrontar, un cop més i amb l’estoïcisme que mereix la cita, el sorteig de la Grossa de Cap d’Any, que manté els aires d’una rifa municipal organitzada per una associació de botiguers amb molta iniciativa. Aquesta edició, els afortunats de dur a terme la tasca de presentadors van ser Anna Bertran i Llucià Ferrer. Amb l’actriu no tenies clar si feia d’ella mateixa o interpretava un personatge, i ell, més contingut de l’habitual, semblava que patís i passés una mica de vergonya pel xou on havia anat a petar. La xerinola per cada número del sorteig estava amenitzada per uns breus càntics (i algun gall) d’Aida Oset, que, tot accionant un ordinador portàtil, intentava proporcionar una modernor que tristejava. La fredor d’un plató desangelat i inhòspit, un públic que semblava teletransportat del passat i aquells bombos de metacrilat amb un senyor amb corbata canviant els mecanismes creaven un espectacle digne d’un país delirant. Si un ciutadà estranger arribava en aquell moment a algun hotel de Catalunya, posava la tele i hi havia TV3 sintonitzada quedaria convençut que acabava d’arribar a una contrada pintoresca i amb flaires de naftalina, sobretot si veia el final amb el públic ballant.
Ni els breus monòlegs, suposadament humorístics, sobre els tòpics de la loteria van demostrar un mínim d’enginy, i queien en un metatòpic reiteratiu i previsible.
D’entremig del públic hiperestimulat que observava com queien les boles mentre tocava les butlletes amb les mans va aparèixer el president de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, que va merèixer una entrevista i que ens convidava a anar als teatres a veure l’obra de teatre nadalenca: “Un fort aplaudiment per a tots els pastorets de Catalunya!”, animava l’Anna Bertran intentant transmetre una falsa energia a una gala esmorteïda.
Per amenitzar l’espectacle, vam veure un reportatge en què una reportera intentava localitzar uns antics guanyadors del premi que explicaven davant la càmera com els havia canviat la vida la Grossa: “Ens hem canviat els mobles del menjador i encara ens queden diners”. Sens dubte, la millor manera de transmetre l’enorme potencial del premi de la Grossa. Com a estratègia surrealista, al programa hi van incloure uns vídeos amb Lídia Heredia i Quim Masferrer conversant sobre el fet que ells no han comprat mai loteria. Un aplaudiment per al departament de màrqueting de la Grossa. Una Grossa, per cert, que va aparèixer al plató just amb la sortida del primer premi. Un capgròs engalanat i llampant amb el qual els presentadors han de mantenir una conversa a través del llenguatge gestual, perquè el ninot és mut. Mentrestant, Aida Oset anava cantant: “There’s no guilty. Enjoy today!” No sabem qui és el culpable del despropòsit televisiu de cada any, però ja que aquest 2018 han doblat el preu del bitllet i també han doblat el premi, també podrien doblar el pressupost de l’espectacle del sorteig, a veure si millora.
