CRÍTICA DE TV

El doblet de Gemma Nierga

A 'Cafè d’idees' el nom és representatiu dels continguts: un programa carrincló i antic

Aquest dilluns, la periodista Gemma Nierga estrenava magazín matinal a La 2 de TVE, en les emissions per a Catalunya i simultàniament amb Ràdio 4. Convertir un programa de televisió en una emissió radiofònica significa que, com a mínim, un dels dos mitjans quedarà coix o que, en tot cas, aquesta simultaneïtat no acaba indicant res bo per a ningú. L’oient de ràdio se sentirà abandonat quan es faci referència a una imatge i, d’altra banda, implica que el format televisiu aportarà molt poc a nivell visual. Cada mitjà té el seu llenguatge específic i fusionar-los és, en certa manera, trair-los a tots dos. Tele i ràdio no tenen res a veure i ajuntar-los en un sol gènere és crear un híbrid fràgil. Tot sigui dit, i tot i que digui molt poc del mitjà en general, una gran part de la televisió que es fa avui en dia és ràdio. Et pots asseure d’esquena a la pantalla que no et perds res. És un indicatiu clar de l’empobriment del mitjà televisiu. Tot i que el seu nom apel·la a la mirada (televisió: veure a distància), en massa casos aquest mitjà està oblidant el poder de la imatge per conformar-se, senzillament, amb ser escoltat.

El magazín matinal de Nierga té un títol naïf: Cafè d’idees. El nom és representatiu dels continguts: un programa carrincló i antic. Estèticament s’aixopluga en la moda dels vuitanta de convertir un plató en un espai costumista. S’anul·len els referents mediàtics per fingir-ne uns de domèstics. El decorat recrea una cafeteria. És un bar d’estil mediterrani amb un cert refinament teatral. Podria ser el decorat d’un serial de sobretaula. L’espai es caracteritza per la seva buidor. Transmet la desolació d’un negoci afectat per la pandèmia. Això sí, la distància social entre convidats està més que garantida. Nierga manté el to de proximitat que la caracteritza, acostant-se a l’espectador a través d’un llenguatge planer, una entonació dolça i, sobretot, traient transcendència al fet informatiu. Més que ambició periodística transmet voluntat explicativa, urbanitat, gentilesa i bonhomia. L’estructura del primer dia va ser senzilla i sense invents. Després d’un breu encapçalament de Nierga per introduir la notícia destacada hi ha un informatiu conduït per la redactora Laura Mesa que intenta fer visible, revitalitzar i donar personalitat a la redacció de TVE a Sant Cugat. A continuació un repàs als diaris de la jornada, una entrevista d’actualitat (la primera va ser al vicepresident Pere Aragonès), una tertúlia i una tertúlia d’esports. 

El programa s’emetrà de dilluns a divendres de 8 a 10 del matí. Forma part del projecte de TVE d’oferir continguts més ambiciosos per esgarrapar espectadors a TV3 i intentar construir una alternativa en català a Catalunya. Potser el més paradoxal, però, és trobar-se Nierga com a part d’aquesta operació. Mentre la periodista surt a la promoció de tardor de TV3 amb el lema "TV3 sempre endavant", als matins se’n va a La 2 a posar en marxa la cafeteria, per veure si TV3 va una mica més enrere. 

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF