CRÍTICA TV

Un cap en una capsa

Si la notícia t’agafava esmorzant, l’experiència era força desagradable

El nou crim de moda a les cadenes privades espanyoles és el del cap tallat de Castro Urdiales. Un home de la localitat va desaparèixer el febrer passat i els seus amics i familiars el buscaven sense aconseguir que la policia fes cas de les seves denúncies. Finalment se’n van sortir, quan van poder demostrar que algú estava intentant suplantar la identitat del desaparegut fingint que estava de viatge. Quan la seva parella va saber que començaven les investigacions va portar una capsa a una veïna i li va demanar que l'hi guardés perquè hi havia objectes eròtics per al seu gaudi sexual i li feia vergonya que la policia l'hi trobés a casa. L’amiga va guardar la capsa amb innocència i discreció fins que l’objecte va començar a desprendre una flaire estranya, la va obrir i s’hi va trobar un cap humà.

En ple col·lapse, va trucar a la policia, que ja ha confirmat que el cap pertany a l’home desaparegut. Quan li van preguntar a la parella del mort com és que tenia una capsa amb el cap del seu company, ella només es va poder justificar dient que algú li havia deixat la capsa davant la porta de casa i va decidir guardar-la perquè era l’únic record que li quedava d’ell. Sembla que l’argument no va ser prou convincent perquè la van detenir immediatament i ara busquen la resta del cos de l’home, amb el dubte de saber si l'aconseguiran trobar. Un reporter de l’Ana Rosa Quintana informava des de Castro Urdiales de les últimes novetats: “ Parece que desde el mes de febrero a la mujer le dio bastante por repartir croquetas caseras entre sus compañeras de baile del grupo de Castro Urdiales, pero de momento no deja de ser un chascarrillo del barrio”. Si la notícia t’agafava esmorzant, l’experiència era força desagradable.

El mateix reporter entrevistava els amics del Jesús Mari, l’home mort, que no se’n feien el càrrec. “ Estamos acojonaos”, deien, perquè durant anys havien compartit taula, excursions, viatges i hotels amb la dona del seu amic. Els vídeos de la notícia estaven amenitzats amb música de terror. Per descomptat, la notícia era el tema estrella de la tertúlia. Tot i el secret de sumari, els col·laboradors debatien sobre tota mena d’hipòtesis escabroses que convertien el debat en insuportable i només apte per a ments sàdiques.

Mentre parlaven del cas, en pantalla anaven apareixent fotos de la parella protagonista: el decapitat i l’assassina. Semblaven imatges extretes de les xarxes socials, on la parella apareixia retratada en actitud alegre, relaxada, com si estiguessin de vacances. Però passava un fenomen curiós. Mentre que ell apareixia íntegre a totes les fotografies i se’l podia identificar perfectament, a ella li havien difuminat el cap. A totes les fotos, era ella qui apareixia decapitada. Poètica televisiva.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF