Múrcia, Granada, Palamós: el ‘grand tour’

És ben natural que a les esposes que accedeixen a convertir-se en “primera dama” se’ls convenci dient-los que seran “la primera”. Ni la segona, ni la tercera, ni molt menys la quarta: la primera! Esclar, n’hi ha moltes que piquen i s’hi apunten, bàsicament, perquè tenen un esperit de competició de mida olímpica. S’ha de ser esportista per ser primera dama! Però no és menys veritat que segons quina sigui l’habilitat financera de l’home a qui has de completar és molt millor ser, en lloc de la primera, la segona dama, perquè passa sovint que amb les segones dames els amos de l’univers són molt més generosos i així que et descuides t’ingressen en un compte suís 65 milions d’euros, amb una nota que hi posa “T’estimo”, que mira tu que imbècils la resta, tota la vida treballant com autèntiques mules i resulta que amb estimar n’hi havia més que prou. Ara tu fes la prova, truca al teu cap per telèfon i digue-li que l’estimes, que l’estimes molt, i llavors t’asseus i esperes a rebre a través del mòbil la notificació d’ING Direct segons la qual “ has recibido un ingreso multimillonario en la cuenta que acaba en 5792 ”.

Ser primera dama no és gens complicat, elles sempre fan com si fessin molt, però si ho analitzes bé és facilíssim, no té cap misteri. Per ser-ne has de seguir el teu marit allà on vagi: que va cap a Múrcia, doncs tu cap a Múrcia; que ara decideix anar-se’n cap a Granada, doncs tu cap a Granada; que més tard Palamós, doncs cap a Palamós. Mentre tinguis clar qui és el teu marit, mentre el reconeguis, tot anirà bé, no fallaràs: el localitzes, enfoques i et poses a seguir-lo. Sempre és molt millor, això sí, quan el teu espòs és alt, perquè seguir un home baixet complica una mica més l’assumpte, però vaja, no gaire més, és qüestió d’estar un xic més atenta.

Quan arribis a lloc, seguint el teu mascle i mentre ell saluda una filera d’altres mascles entre els quals molt probablement hi haurà com a mínim algun bisbe i un parell de militars, a tu se t’acostarà una nena (sempre serà una nena, no serà una catedràtica de literatura comparada, ningú espera de tu que interactuïs amb cap adult i molt menys amb una catedràtica) que t’oferirà un ram de flors que, vinclant mínimament l’esquena, agafaràs en actitud somrient. Aquest gest, vinclar l’esquena, és l’únic esforç físic que hauràs de fer com a primera dama, a més, naturalment, del trekking que suposa seguir el teu marit, gràcies al qual has acabat coneixent llocs meravellosos (Múrcia, Granada, Palamós...). No comporta cap més esforç, la teva feina, perquè si ara em diguessis que cada cop que arribes la nena t’entrega una àncora, comprendríem totes aquí que l’esforç seria titànic, però un bouquet de flors silvestres...

Mentre el teu home, el bisbe i els militars arreglen el món (una cimera en diuen d’això) a tu et posaran dins un cotxe amb alguna altra primera dama. No pateixis, hi haurà algú uniformat que t’indicarà quin és el teu cotxe i per on has de pujar-hi, per tant podràs seguir pensant en les teves coses, tampoc aquí fallaràs. Llavors et portaran, sempre acompanyada de la teva nova millor amiga -l’altra primera dama-, a alguna escola amb hort on els alumnes t’explicaran com han fet créixer unes mongetes o a posar una corona de flors a algun monument d’algun col·lectiu que ho estigui passant molt malament del qual, per descomptat, no caldrà que retinguis ni la causa ni el nom perquè posant cara de pena ja faràs el fet (amb els alumnes de l’hort la cara hauria de ser d’interès, no les confonguis: pena amb el col·lectiu atrotinat, interès amb els pixapins de les mongetes). La teva única missió, veus que fàcil, és la d’estar una mica per l’altra primera dama, la teva amfitriona, que farà el mateix amb tu, perquè, com ens temíem, la funció principal de les primeres dames és entretenir-se les unes a les altres, que és, si ho penses bé, una manera com qualsevol altra de practicar la tan necessària sororitat.