La falsa ubiqüitat dels presidents

Diàleg, sí, però ruptura també, diu Torra. Diàleg, sí, però si es passa de la ratlla ja es veurà, diu Sánchez. Els dos estan instal·lats en una falsa ubiqüitat política. Volen quedar bé com a dialogadors entre ells i com a rupturista, un, i guardià de les essències hispàniques, l’altre. Per acontentar tothom, i perquè ningú té un pla definit, Torra deixa que els dies passin fins a la sentència: ho prova amb un diàleg que només pot solucionar detalls, i mentrestant atia el carrer, sense una resposta per donar a la gent, que després de la sentència preguntarà: “I ara què fem?”. Sánchez insisteix en el diàleg per diferenciar-se del PP sabent que res del que pot oferir serà rebut com una oferta real per l’independentisme. Més que situar-se a tot arreu, la ubiqüitat deixa els presidents fora de lloc.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF