La cruïlla dels socialistes

El 13è congrés socialista, que va acabar ahir, ha servit al PSC per ser conscient de quin lloc ocupa al mapa. Miquel Iceta ho va reconèixer amb realisme: només el 12% dels vots. Una assumpció del problema que els socialistes no van fer el 2012 quan Pere Navarro propugnava un “nou PSC” que no passava de ser un canvi estètic; i que no van pair el 2014, quan les urgències van posar l’etern cuiner Iceta al capdavant. El primer secretari ha frenat la caiguda i ara crida a no resignar-se. Situats al mapa, els socialistes estan davant d’un dilema: a una banda, la residualització definitiva; a l’altra, la recuperació de l’hegemonia de l’esquerra plantant cara als comuns.

El PSC ha admès per primer cop que està per darrere de la confluència i ha definit l’estratègia per combatre’ls. En l’eix nacional cap ambigüitat: de la reforma federal no es mouran. L’equilibri de forces espanyol la fa per ara impossible, però tant o més impossible que el referèndum pactat que abanderen els comuns. En l’eix social ho tenen clar: la marca socialdemòcrata està registrada a Catalunya pel PSC.

El camí fa pujada, i més amb la pesada motxilla que suposa el PSOE entregat a fer president Rajoy. Iceta ha guanyat rellevància i autonomia amb el gest de mantenir-se amb el “no és no”, però l’argument que els socialistes són l’única alternativa a la dreta queda en entredit. La gestora és per ara hostil: el PSOE de Susana Díaz es vol desprendre del PSC per tenir un poder unívoc, amb Andalusia com l’únic feu. Iceta tampoc es pot aferrar a Pedro Sánchez perquè l’ex secretari general s’ha autoexpulsat de la vida de partit. La primera gran missió del PSC no és només recompondre les seves relacions amb el PSOE, sinó ser motor de la tornada a l’esquerra del partit i recordar que totes les victòries socialistes a l’Estat s’han bastit a Catalunya. Els socialistes han acabat el congrés amb voluntat de remuntar, sense perdre de vista quin lloc ocupen ara a la política catalana. El més important per començar a caminar és tocar de peus a terra.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF