L’editor de la follia

Ramon Balasch ens sorprèn amb la publicació de tres llibres en un. Tres autors. Una obra de bibliòfil, però també en edició assequible

M. DOLORS GENOVÈS
M. DOLORS GENOVÈS

Quan Ramon [Pinyol] Balasch estava al capdavant de Llibres del Mall -després, Edicions del Mall (1973-1988)-, una de les millors editorials de poesia, fundada per Balasch, Maria-Mercè Marçal, Xavier Bru de Sala i Gemma d’Ermengol, destacava el seu saber artesanal a l’hora d’enfrontar-se a una edició: la qualitat del paper, la tipografia, l’enquadernació, el relligat i les il·lustracions. Josep Guinovart, Joan-Pere Viladecans, Albert Ràfols-Casamada, Antoni Tàpies, Maria Girona, Antonio Saura van acompanyar la literatura d’un grup de joves poetes: Creus, Piera, Tàpies-Barba, Desclot, Altaió, Pont, Sanahuja, Palol, que tenien Joan Brossa, Salvador Espriu o Miquel Martí i Pol de mestres. La bella tradició renovada se sumava a l’avantguarda i a la imaginació creativa. Recordo Creus, Bru de Sala, Balasch, pul·lulant per l’Autònoma quan jo estudiava els primers cursos de filosofia i lletres i periodisme. Isona Passola i Lena Balaguer eren les activistes poètiques. Encara ara conservo el primer número de la revista literària Tarotdequinze, que editava la UAB, una aventura paral·lela a la del Mall: poesia visual, tradició i avantguarda, llengua i catalanisme d’esquerres. Cap d’aquests termes era incompatible amb l’ànim de lligar. Érem joves.

Balasch no només conservava el saber fer i el saber dir, sinó també l’art de perseverar

Fa tres anys Balasch va tornar a demostrar l’art de l’edició amb Ocnos i el parat esplai, obra pòstuma de Salvador Espriu (1913-1985), un compendi de pròlegs, articles, assajos que Espriu va anar lliurant a l’editor, setmana a setmana, des del 1980 fins a la seva mort, amb revisions, correccions i comentaris de textos publicats i altres d’inèdits. Balasch no només conservava el saber fer i el saber dir, sinó també l’art de perseverar: va trigar vint-i-vuit anys a publicar-lo. Llegir el pròleg -a manera d’epíleg-és tot un compendi de les vicissituds que travessen aquestes vuit-centes pàgines. I, malgrat tot, com diu l’editor, “aquest Ocnos esdevé el llibre de l’autopresentació, de l’autobiografia, de la radiografia del seu món”. Del món d’Espriu. Un món submergit en tenebres on Ocnos, el personatge mitològic de l’Hades, va teixint una corda d’espart sense fi que una somera es va cruspint. Aquest Ocnos és la crònica de la desfeta d’una època, d’una divinitat que és cega davant l’adversitat. Al llibre, compendi de 169 articles i tres assaigs breus, hi ha art i hi ha conversa. Diàleg entre Espriu, la divinitat i l’esglai davant l’Absent. Diàleg que el pintor Sergi Barnils transforma amb les seves il·lustracions vitals en un cant d’agraïment al Creador. Tota una contradicció, entre el silenci espriuà i la revelació de Barnils. El gran dilema.

I, de nou, Balasch ens sorprèn amb la publicació de tres llibres en un. Tres autors. Un original, el Llibre d’amic e amat (1276-1278) de Ramon Llull, i dues recreacions: Perles (1896) de Jacint Verdaguer i Darreres espurnes (2007) de Lluís Maria Xirinacs. Així és Amic i Amat. Tres homes de Déu en diàleg (2016). Una obra de bibliòfil, però també en edició assequible. Impecable i il·lustrada per Barnils, un pintor molt preuat a Itàlia, que va transformar la seva pintura i el seu capteniment quan va recuperar la idea del transcendent.

Tres folls creatius, tres excèntrics, tres personatges de fe que desoïen la jerarquia. Blasmats, expulsats, empresonats

Llull, Verdaguer i Xirinacs: quina gosadia!, s’exclamen. Per què no? Tres homes folls. “Follia: en positiu, suprema llibertat de pensament, inspiració, deliri, capaç de superar zones bloquejades per la natura, la cultura o la religió”. Així defineix el terme el globàlium de Xirinacs, un model total d’explicar la realitat, de la mateixa manera que Llull crea la seva Art, una fórmula per respondre a qualsevol qüestió de qualsevol matèria. Tres folls creatius, tres excèntrics, tres personatges de fe que desoïen la jerarquia. Blasmats, expulsats, empresonats. Tres figures, també, que perseguien el diàleg entre l’amic (l’home), l’amat (Déu) i l’amor que fa d’intermediari per apropar les dues cosmovisions.

Lluís Busquets i Grabulosa, autor de l’edició crítica, ens explica a Amic i Amat l’origen de la fascinació de Verdaguer i Xirinacs per Llull i la recreació que fan de l’opuscle del Blanquerna. A més, l’edició inclou la identificació dels versicles apòcrifs i la professora Helena Soler i Puig n’ha fet una versió moderna que acompanya l’original.

Breu: acabo de fer alguns apunts sobre la trajectòria d’un editor, i d’una generació, a través dels seus llibres. De fet, és la història d’una dèria i d’una idea: fer del llibre la suma de les arts per explicar-nos, per explicar-se. Bon Nadal.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF