Publicitat
Publicitat

COL·LECTIUS

Una Europa gai encara a mig construir

Els països de la UE tenen feina en drets civils

Que la realitat social sovint s'avança a les lleis és una mena de regla d'or escrita que l'Espanya de sempre amb vocació de diferent va vulnerar fa vuit anys establint la llei de matrimoni més avançada d'Europa. Tant, que seria l'enveja de les comunitats de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB) dels grans estats de la Unió Europea. Els socialistes francesos han volgut igualar la llei espanyola de Zapatero i la gran sorpresa (?) ha estat una sacsejada social de les que fan història, perquè sembla que pràcticament la meitat dels francesos no volen que les parelles gais es casin ni que adoptin criatures.

¿Però algú es pensava que la dreta francesa, tant la liberal republicana com la filofeixista -el Front Nacional es mou entre el 15%i el 20% dels vots-, es quedaria mirant-s'ho? ¿És que no dóna pistes que en francès el tracte despectiu als homosexuals -l'equivalent al maricón espanyol- es fa amb el mot pédé, de ressonàncies que el relacionen amb pedofília i pederàstia?

Al Regne Unit no podien ser menys i pràcticament han anat amb els mateixos ritmes que França. Amb tot, han tardat. Als britànics els ha costat desempallegar-se de les engrunes de la moral victoriana que va amargar la vida a Oscar Wilde però que no va poder impedir que el cantant Cliff Richard fos el primer popstar d'Europa a presentar-se públicament amb el seu nòvio en temps que això encara comportava riscos.

Alemanya i Itàlia, els altres dos grans estats, es caracteritzen per la cautela i la paràlisi. La llei d'unions civils alemanya, del 2001, fins al 2009 no va ser equiparada a la llei de matrimonis pel que fa a drets i deures. Una equiparació que no implica que els LGTB es puguin casar: simplement s'uneixen.

A Itàlia ni això. Un tímid projecte de llei de parelles de fet promogut per l'esquerra va topar sempre al Parlament amb el poder de Berlusconi i del Vaticà. Els gais i les lesbianes italians són els europeus occidentals a qui menys drets civils se'ls reconeix i els que més pendents han d'estar de la tolerància del poder.

Cristià, mascle, hetero

Ara fixem-nos en l'altra punta d'Europa. A Rússia, el règim de Putin intenta erosionar els mínims drets aconseguits amb la despenalització de l'homosexualitat decretada pel president Borís Ieltsin fa vint anys. La intenció del Kremlin no és ressuscitar lleis discriminatòries com les soviètiques -semblants a la franquista ley de vagos y maleantes - però sí controlar i intimidar la comunitat LGBT amb multes imposades a la publicitat d'actes socials, que poden ser interpretades com a provocatives i obscenes. Per exemple, l'anunci d'una festa del grup Matinée posat a Moscou tindria tots els números de ser penalitzat. A Rússia encara no es pot celebrar cap diada gai al carrer, i els intents que hi ha hagut fins ara han acabat amb detencions. La celebració de l'Orgull és vist com una perversió diabòlica en un país on la condició de mascle és indissociable a la d'heterosexual. I també a la de creient cristià, com abans se l'associava a la de creient soviètic.

La repressió de l'estat i la societat de Rússia als seus LGTB en nom de Déu només és comparable a Europa amb la discriminació que es viu a Sèrbia, on en algunes manifestacions la suma de policies i ultres homòfobs ha doblat la participació d'activistes gais.

Decepció hongaresa

En canvi, un país tan nacionalcatòlic com Polònia va ser el 2010 seu del Pride europeu, i la societat ha evolucionat prou perquè hagin començat a ser escollits regidors i diputats LGTB. La República Txeca -el primer país excomunista amb llei d'unions civils, des del 1997- és un altre focus de lenta normalització gràcies a la defensa de l'homosexualitat que sempre va fer el president Václav Havel. La gran decepció ha estat Hongria. Al país en què el pensador i escriptor Karoly Mária Kertbeny va crear el 1869 el mot homosexual , no s'ha complert la profecia de liberalitat que s'anunciava fa vint anys. La dreta extrema i l'extrema dreta copen les dues terceres parts del Parlament i per als LGTB tornen els pitjors temps.

La permissiva Budapest dels banys i saunes de Géllert i Király té ara com a alcalde l'homòfob Istvan Tarlós. Alcaldes europeus gais com els de París i Berlín, Bertrand Delanoë i Klaus Wowereit, s'ho miren avergonyits i capficats.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF