RAONS

La malenconia

Creix la malenconia en un escenari on el lideratge independentista s’apaga sense que ningú es decideixi a encarar el futur

La malenconia és un estat d’ànim, la memòria és un balanç de victòries i desfetes, ens diu Enzo Traverso. La malenconia és el deix de tristesa i nostàlgia (i un punt de temor) que acompanya el record d’allò que no va sortir bé. Portem ja un mes assistint a la representació, en escena judicial, dels relats d’una tardor que ara podria ser viscuda amb nostàlgia (amb ganes de tornar-hi) si s’hagués sabut parar a temps.

Diuen els jutges -i l’inefable Marchena s’ha fet un fart de repetir-ho- que només compten els fets, però al Suprem imperen els judicis d’intencions, les construccions subjectives sobre dades poc consistents i, fins tot -sobretot des de la declaració de la secretària judicial de Barcelona-, els sentiments, les pors i les passions. Ja no se sap si els testimonis parlen per aportar informació al tribunal o per impactar en l’opinió pública amb el suport incondicional del mitjans alineats al cantó que toca.

En aquest ambient el relat s’ha desplaçat cap als Mossos, convertits en la salsa que lliga les acusacions. Pren cos un argument construït sobre la violència per omissió dels Mossos, responsables del que van deixar fer en aplicació d’ordres del govern català malgrat haver estat advertit dels riscos que es corrien. Així el passat, a través d’un mirall trencat, fa reviure a la ciutadania totes les contradiccions que porten més d’un any fent-se cròniques sense que ningú amb autoritat obri vies per sortir del bloqueig. I creix la malenconia en un escenari on el lideratge independentista s’apaga sense que ningú es decideixi a encarar el futur. El cansament, la impotència i la culpa per la situació dels processats es barregen, i el discurs repetitiu que diu, cada cop amb menys convicció, que tot segueix a l’abast de la mà, ja no té altra funció que la de ritual de consolació.

Deia Reinhart Koselleck que “si en el curt termini són els vencedors els que fan la història, a llarg termini els guanys històrics de coneixement provenen dels vençuts”. Per fer de la malenconia trampolí, caldrà saber aprofitar millor els ensenyaments d’aquesta experiència per no tornar a caure en el bloqueig que ho va engegar tot a rodar la nit del 26 al 27 d’octubre del 2017.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF