Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

Tot canvia sempre: També el 2014

AQUESTA NIT celebrarem el canvi d'any amb una eufòria que vol dissimular el sentit tràgic del pas del temps. A partir d'una edat, tots voldríem aturar el rellotge, sobretot el rellotge del nostre cor: voldríem seguir estimant amb la mateixa intensitat i a les mateixes persones. Però algunes ja no hi són i el seu record s'anirà endolcint, difuminant. "El meu rellotge és el cor", diu la salvatge i passional Serafina (una magnífica Clara Segura) a La rosa tatuada de Tennessee Williams, ara al TNC. La Serafina no accepta la mort del marit ni que la filla Rosa floreixi. S'aferra com una bèstia al passat. Però el pas del temps és implacable.

Hi ha una tendència perfectament humana a resistir-se als canvis. Està feta d'un polsim de por i un pessic de nostàlgia. Paradoxalment, s'accentua amb el pas del temps. Com més grans, més ens incomoden els canvis: no ens agrada que canviï el que vam canviar de joves. O no ens agrada veure'ns obligats a usar innovacions tecnològiques, encara que hi sortim guanyant: per què vull microones si ja tinc foc de gas? Per què vull una tablet si m'encanta el diari i el llibre de paper? Però la tecnologia és tan imperativa com el déu Cronos. Segur que fa més de 5.500 anys algú va decidir que no li interessava la invenció de la roda!

Espanya es resisteix a acceptar que Catalunya ha canviat. Una part de Catalunya també s'oposa a aquesta transformació. Com la Serafina, no els quedarà més remei que acceptar-ho. I, com ella, un cop ho facin, se sentiran bé, alliberats.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 25/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF