Publicitat
Publicitat

La broma de la cultura subvencionada

La Beckett ha estrenat una nova modalitat per finançar-se. Els espectadors no paguen a l'entrada de l'espectacle, sinó a la sortida, en funció de si els ha agradat més o menys. En diuen "economia empàtica". Jo hi afegiria "i simpàtica". A remolc de l'ideari socialista, abans imperava la idea que cadascú cobrés segons les capacitats i pagués segons les possibilitats. La Beckett actualitza aquest esperit: els actors rebran segons les seves capacitats i el públic pagarà segons les seves possibilitats... i en funció dels seus gustos. Hem passat de la justícia social a la justícia estètica. Als catalans sempre ens guanya l'estètica. En tot cas, la responsabilitat recau en el consumidor, cosa interessant, perquè és una manera de tornar a fer d'aquest un ciutadà comme il faut. En lloc d'un mer depredador de béns i serveis, algú que aprecia el que rep i li posa un preu just. I amb gust.

Els privats s'espavilen. ¿I el sector públic? El pressupost de la Generalitat en cultura suposa un 1,3% del total, molt per sota de la mitjana europea. Dels 300 milions de què disposa el conseller Mascarell, només 60 són per a ajuts. Cultura subvencionada? De què? El famós carril VAO que s'ha construït a l'entrada de Barcelona per evitar embussos, i que misteriosament sempre està buit o tancat, ha costat 81 milions. Amb aquests diners s'haurien acabat les misèries de les petites companyies teatrals, de les llibreries, de les heroiques editorials d'autor, dels cantants, dels escriptors... Correm el perill de tenir una Catalunya independent, sí, però sense creadors.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF