Quins són els vots que decidiran

IGNASI ARAGAY
IGNASI ARAGAY

No s’havien d’atrevir a retirar les urnes amb violència policial (Espanya no s’ho podia permetre). Era improbable que s’acusés els líders cívics i se’ls empresonés per inexistents actes violents (la justícia no s’ho podia permetre). Els presos polítics havien de sortir tots en llibertat provisional per no beneficiar el 21-D l’independentisme (l’unionisme no s’ho podia permetre). El 155 havia de ser light per salvar les formes (Rajoy tampoc s’ho podia permetre). I les obres de Sixena no havien de sortir del Museu de Lleida (per no establir perillosos precedents, per exemple per al Prado). Res no havia de passar. Tot ha acabat passant.

Potser cal començar a mirar la realitat de cara i a actuar preveient sempre el pitjor escenari, per intentar evitar-lo, esclar. Ara, per exemple, comença a quedar clar que Arrimadas pot guanyar les eleccions, i no sembla que els partits independentistes facin res per evitar-ho. Els missatges d’ERC, JxCat i la CUP van clarament adreçats al votant independentista, al convençut: tots es barallen pel mateix segment. I tots estan prestant poca o nul·la atenció a l’electorat tradicionalment abstencionista, al que viu una mica al marge de la catalanitat, al que no està al dia del 155, com si aquests vots només poguessin anar a l’unionisme. I aquests vots decidiran.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF