Eleccions i til·la

Escolta aquí l'article llegit per Esther Vera

Si algun analista perspicaç esperava veure uns polítics derrotats davant de la màxima autoritat judicial espanyola, aquest dijous es va trobar amb dos polítics que, amb estratègies de defensa ben diferents, van plantar cara a les acusacions de rebel·lió. Junqueras va defensar-se acusant l'Estat d'emprendre un procés polític i va negar les acusacions d'actuar violentament amb una versió actualitzada del discurs ecumènic del "junquerisme és amor". El líder d'ERC es va anar fent fort durant la declaració i fins i tot va lamentar que l'interrompessin amb un recés. La defensa de Forn va entrar en el fons de l'acusació i va desvincular els Mossos de la suposada conxorxa separatista, a més de precisar que la DUI va ser un succedani que no es va arribar a publicar. Els presos independentistes interpreten el judici com un altaveu internacional i la presó com una inevitable inversió política. Els que esperaven una genuflexió s'han trobat polítics assumint els costos i un nou acte de resistència. La continuació del judici coincidirà amb la campanya electoral de les generals que convocarà Pedro Sánchez i la gestió del compliment de la sentència no serà igual si guanya el PSOE o la dreta. Tampoc no serà la mateixa la capacitat de fer política ni l'amenaça sobre les institucions catalanes, però amb la política rendida a l'emocionalitat sembla impossible posar els llums llargs de pensar estratègicament i encara menys de recordar l'èxit més que discutible del 27-O.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF