L’APUNT

Coses d’en Miquel

Iceta ha repetit aquest dimecres que demanarà l’indult per als líders independentistes si es produeix una sentència condemnatòria. La intenció del líder del PSC ha estat rebuda de manera displicent pel PSOE i ha estat directament rebutjada pel PP i per Cs. Iceta proposa “complir la llei i fer política”, i amb aquest missatge senzill intenta situar-se com la segona opció, com el mal menor, de cara a les negociacions postelectorals entre unionistes i entre partits d’esquerra. Amb un missatge simple, un verb esmolat i desinhibits passos de ball, Iceta intenta convertir-se en la frontissa del pròxim Parlament. Iceta és capaç de dialogar amb el diable i els seus contactes en els últims mesos han sigut d’allò més fluids.

En plena efervescència electoral, diu que seria capaç de desencallar en dos anys els greuges pendents amb l’Estat. Miquel Iceta oblida que el principal perjudici per a la seva credibilitat ja no és la gravetat del vot del 155 sinó el seu enemic intern. El seu principal enemic és el seu propi partit, com també ho va ser per a Pasqual Maragall i com ho van ser els ministres d’Economia del PSOE per al conseller Castells.

Fins avui, els partidaris de la via dialogada i de l’encaix de Catalunya a Espanya només han aconseguit morir d’asfíxia. Per què hauria de ser diferent quan al PP li ha sortit una marca aznarista a la seva dreta que l’estira a posicions dures i Pedro Sánchez navega dins d’un PSOE que no té sota control? Iceta aconseguirà vots d’electors que viuen la il·lusió de la tercera via. Més moral i paciència que Job.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 20/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF