Apostolat a Madrid
Parla en to professoral, com si tingués fitxes mentals sobre els temes més diversos que van apareixent quan emergeixen les paraules clau en la conversa. Fitxes que abasten les disciplines humanístiques més variades. A classe hi anava sense papers i al Parlament també. Prefereix parlar amb erudició d’història de la ciència, de religió i de macroeconomia, i sobrevola quan es parla de xifres concretes, partides del pressupost i calendaris.
Oriol Junqueras sembla que no s’alteri. És vicepresident d’un govern que té al davant l’empresa titànica de fer Catalunya independent en uns quants mesos, és conseller d’un departament que ha d’aprovar uns pressupostos sense majoria garantida que encara necessiten establir mesures d’ingressos o reduccions de despesa per quadrar, i d’una tresoreria que depèn de la dosificada liquiditat del FLA. Però Junqueras se sent fort. Sap que és líder d’un partit que viu un moment disciplinat i aspira a convertir Esquerra en una formació que atrapi tot el ventall del vot sobiranista, des del centre fins a l’extrema esquerra. Ho diu clarament: “Nosaltres som la llista transversal”. Qui vulgui que ens voti, ve a dir als seus socis al Govern.
En un context extraordinari i amb un compte enrere compartit, les forces sobiranistes tornaran a anar en llistes separades quan es convoquin les eleccions a Madrid tot i governar en coalició a la Generalitat. Una ocasió perduda i un mal símptoma per al procés que teòricament es representa conjuntament.
Oriol Junqueras parlava amb l’ARA de camí a la Moncloa. Ha sigut alcalde de Sant Vicenç dels Horts, el seu poble, una ciutat amb la renda més baixa de la comarca i un nivell d’atur quatre punts per damunt de la mitjana. Sap que Catalunya és diversa i construïda per al·luvió. La seva biografia d’alcalde al Baix Llobregat no és lluny de la seva defensa del bilingüisme en un estat independent.
A Madrid hi va anar amb expectatives limitades: “Sabem el que podem esperar, donada l’experiència que tenim”. I l’escepticisme es confirmava l’endemà quan el consell de ministres recorria davant el TC la llei antidesnonaments. El viatge havia servit per explicar-se a Madrid, amb un discurs que encara sorprèn alguns periodistes de la capital, i també per parlar als catalans. Però quin resultat polític va tenir? Un recurs més d’una llei del Parlament al TC, un objectiu de dèficit ampliat al 0,7% (que l’Airef defensa que hauria de ser de l’1% i Economia de l’1,2%) i una retallada de Montoro a la disposició pressupostària, en mandat de l’anomenada regla de despesa. Catalunya no pot gastar menys, perquè els serveis bàsics se’n ressenten, però Junqueras no podrà gastar gaire més si vol complir el dèficit i respectar la regla de despesa que imposa Montoro per reduir deute i condicionar la liquiditat.
Oriol Junqueras, amb les competències de vicepresident i conseller d’Economia, té una responsabilitat decisiva en la preparació de les estructures d’estat i de la gestió de la intendència. Economia comença a notar el fort creixement català i els tributs i els ingressos es recuperen. Les liquidacions negatives arriben, i és que a causa de l’estimació esbiaixada que fa el govern central de la recaptació anual, el 2014 i el 2015 la Generalitat va deixar de rebre cada any 1.000 milions, amb els quals en la pràctica ha finançat el govern espanyol. Malgrat la millora de la situació, la institució manté les dificultats d’un sistema de finançament absurdament arbitrari en el càlcul dels fons -amb l’esmentada liquidació de les bestretes a dos anys-, obscur en el seu funcionament i que converteix Catalunya, sostingudament en el temps, en un dels principals pagadors i un dels últims receptors de recursos. La falta de sistema de finançament es compensa amb un mecanisme de liquiditat arbitrari com és el fons de liquiditat autonòmic (FLA). El nou sistema de finançament es discutirà sense lideratge, però amb participació de la Generalitat, segons el conseller. Els primers papers propers al ministeri indiquen que es proposaria un sistema semblant a l’actual en què Catalunya obtindria 375 milions, esglaonats en cinc anys. València 390 i Madrid -la més beneficiada- 673. Cap sorpresa.
El líder d’ERC manté que els calendaris de la desconnexió es compliran i desmenteix aquells de dins i fora del seu partit que, en privat, consideren que la preindependència serà un procés llarg, molt més llarg que quinze mesos.
Junqueras és partidari d’incloure En Comú Podem en el procés constituent. Parla amb cura per no molestar la CUP i fa equilibris amb la possibilitat d’apujar impostos i el pagament del deute, dient que és inevitable, però que es negocia. Pel que fa al dia després, considera que la independència es negociarà multilateralment. El volum de deute obligarà el govern espanyol a dialogar i implicarà institucions públiques i privades, interessades en un repartiment que garanteixi els pagaments. A Madrid, el discurs independentista encara provoca sorpresa. A Catalunya, són temps difícils amb tots els actors fent equilibris.
