Moviment de peces d'un jutge contra les cordes

Pablo Llarena no va enviar a la fiscalia les indicacions de Bèlgica

ERNESTO EKAIZER
ERNESTO EKAIZER

Què pensa Jan Coppens? Saben qui és? És el jutge de primera instància que dimecres, després d'escoltar el fiscal i les defenses dels processats, va assenyalar que donaria a conèixer la seva decisió. Però els advocats de Comín, Serret i Puig li van sol·licitar que la digués 'in voce' perquè existia l'antecedent de quan el magistrat instructor, Pablo Llarena, en veure les dificultats va decidir, sense esperar una denegació o admissió parcial, retirar el 5 de desembre del 2017 la primera euroordre.

Coppens, doncs, va apuntar que l'euroordre resultava inadmesa perquè després de revisar la documentació faltava l'acte de detenció ('warrant of arrest', en anglès) habilitant i alhora els fets que relatava el primer acte de detenció de novembre del 2017 no es corresponien amb els que es recollien en l'ordre de processament del 21 de març del 2018.

L'endemà s'ha desplegat l'escena surrealista: sense cap notificació, sense esperar a la resolució escrita de Coppens, tant el magistrat Llarena com la Fiscalia del Suprem han mogut peça.

El magistrat instructor, sabent que la fiscalia preparava un escrit per sol·licitar-li que dictés una nova ordre de detenció per enviar una euroordre, la tercera, a Bèlgica, aquest cop seguint les directrius que emergien de les dificultades apuntades el 12 d'abril pel tinent fiscal de la Fiscalia del Rei de Brussel·les, Dirk Merckx, decideix a mig matí enviar un escrit a cuita-corrents a la Fiscalia de Schleswig-Holstein.

Llarena informa que Bèlgica (sense cap notificació) ha denegat l'euroordre i que no considera que l'ordre de processament sigui equivalent a un acte de detenció. L'instructor fa un triple salt mortal. "Entenem contrari al principi de confiança recíproca que es valori la naturalesa jurídica de resolucions previstes en l'ordenament jurídic espanyol, discrepant de la que el Tribunal Suprem ha informat que tenen". En altres paraules, Llarena no dona el seu braç a tòrcer. No ha dictat un nou acte de detenció.

Unes hores més tard, sense resolució ni cap notificació de Bèlgica, la Fiscalia del Suprem intenta treure-li a l'instructor les castanyes del foc. Eleva un escrit on assenyala que Llarena té raó amb el seu acte de processament però que és necessari dictar una interlocutòria de ratificació de la presó ordenada al novembre per la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela.

Per què la fiscalia, que és qui promou i impulsa les euroordres, no va adoptar aquest criteri abans, és a dir, el 12 d'abril, quan el tinent fiscal Merckx el va apuntar clarament a Llarena per carta?

La resposta no pot ser més senzilla: perquè Llarena no li va fer arribar la carta. Perquè ell és jutge i fiscal a la vegada. En realitat, és més fiscal que jutge. Consultar amb la fiscalia en aquells dies d'abril podia haver servit per esmenar l'euroordre abans que el fiscal i el jutge Coppens adoptessin la seva decisió.

Què farà Llarena ara amb la petició de la fiscalia? Fer-la efectiva. Farà un acte ratificant l'ordre de detenció del 2 de novembre del 2017 i enviarà la tercera euroordre a Bèlgica.

¿I amb Alemanya després d'afanyar-se a enviar un escrit ahir donant doctrina sobre l'ordre de processament com a contenidor de la interlocutòria de presó? Doncs haurà de enviar també la interlocutòria a risc de causar un gran desconcert en fiscals i jutges alemanys. Aquest és Llarena. Un jutge contra les cordes.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF