TOVALLONS NEGRES

L’assabentat

Ja sabem com era Gaudí i ja sabem què passa amb les obres

Llegim a l’ARA que “l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família han arribat a un acord sobre la manera de regularitzar les obres del temple, que es fan sense cap llicència municipal des de fa més de 130 anys”. Per posar-se al dia pagaran 36 milions d’euros –és un temple expiatori, per tant, els diners venen de donatius– que serviran per “millorar aspectes vinculats a la urbanització, la mobilitat, el transport públic i el manteniment de l'espai”. Que no pateixi ningú, això no vol dir que els bars de la zona que ofereixen “paella” millorin també: seguiran garantint una digestió de cobra als guiris més selectes.

Comprenguem aquesta irregularitat amb la llicència, sisplau. Ja sabem com era Gaudí i ja sabem què passa amb les obres. Qui estigui lliure de pecat que tiri el primer totxo. Quan li van preguntar què pensava construir-hi, en aquell solar, devia dir que una capelleta. Com tu, que només volies canviar la banyera per un plat de dutxa i et vas anar animant i vas pensar que per una mica més, ara que hi éreu posats, podries canviar les rajoles. Gaudí també. Es va anar animant, animant i de l’ermita va passar a cinc naus. I un cop tenia les cinc naus va dir “calla, que ara aquí m’hi aniria bé un absis semicircular, que tanqués la basílica per darrere”.

És per això que a Gaudí, com a tu, li va passar allò que passa. Que va anar a l’Ajuntament a demanar el permís d’obres i va dir que eren “obres menors”. Res de tirar envans. I esclar, quan has de fer obres menors ja n’hi ha prou amb aquell paper que es penja a la porta del pis, per fora, i que els veïns, a jutjar per la runa que baixa cap al contenidor, s’ensumen que és un frau. Segur que si busquem bé, a la façana de la Glòria hi trobarem un paper enganxat a dalt de tot de l’escalinata, que serà, esclar, l’"assabentat”. 

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF