TOVALLONS NEGRES

Mates, els dilluns

Ahir els explicava, des d'aquesta columna, que el president de la CEOE, Joan Rosell, proposava el que ja és un clàssic de les tertúlies radiofòniques: "Passar tots els festius a dilluns i deixar de tenir ponts com el de desembre". Ell deixaria només tres dies inamovibles: l'1 de gener, el 12 d'octubre i el 25 de desembre.

Si els en torno a parlar, de la proposta, no és perquè em faci ràbia que pretengui moure l'Onze de Setembre i, en canvi, deixi al seu lloc el Día de la Hispanidad. Jo no sóc com alguns dels burletes i malintencionats lectors de l'ARA, que aprofiten la mínima ocasió per fer conya d'una festa que agermana tots els espanyols, des de Chenoa fins a Iñaki Urdangarin. Els en torno a parlar perquè, per més bona voluntat que hi poso, no veig cap avantatge en la proposta de Joan Rossell.

Si canviem totes les festes al dilluns (excepte Nadal, primer d'any i la Hispanidad) ens quedarà despenjat el Sant Esteve. I el Sant Esteve es fa l'endemà de Nadal, justament per aprofitar el menjar que sobra. I, d'altra banda, i això és el més important, si canviem totes les festes -menys aquestes tres que dèiem- a dilluns, vol dir que hi haurà molts dilluns que no hi haurà escola. I això castigarà de manera catastròfica les assignatures que s'imparteixin en dilluns.

Per més voltes que hi dono, només se m'acuden dues solucions: una, que tots els súbdits d'Espanya es facin autònoms, per, d'aquesta manera, acabar per sempre amb els ponts. Dues, fer just al revés del que proposa Joan Rossell: deixar totes les festes tal com estan ara (l'Onze de Setembre el dia 11 de setembre i Sant Esteve després de Nadal) excepte la Constitució. La Constitució és la que desencadena cada any el raonament de Joan Rossell i és l'única que hauríem de passar a un dilluns. Per exemple, a dilluns de Pasqua, i així aprofitem per fer la mona.

EDICIÓ PAPER 17/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF