TOVALLONS NEGRES

Iaia, què va passar ahir?

Quan, d'aquí vint anys, els meus futurs néts em preguntin què va passar ahir, els diré que Artur Mas va comparèixer davant dels periodistes amb corbata escacada, americana grisa i un bolígraf Bic de color blau a la mà. Que va fer una sola figura literària, la paràbola: "Jo diria que la música no és dolenta". I que la frase per destacar va ser aquesta: "Trenta anys després de l'estat de les autonomies els que estan més insatisfets són els que tenien un motiu clar perquè es creés una autonomia".

I perquè els meus néts m'entenguin, també faré servir una paràbola. Els diré que a Catalunya li passava com a nosaltres amb l'oncle Pauet. És un nostre oncle tarambana, a qui donàvem diners perquè no treballava. Quan li vam dir que no podríem seguir pagant ens va tractar de garrepes. A nosaltres el que ens enrabiava més de l'oncle Pauet és que no ens ho agraïa mai. Feia tant de temps que era així que per a ell ja era un dret adquirit i per a nosaltres un deure.

I també els explicaré que la reunió del president de la Generalitat i el del Regne es va produir perquè un milió i mig de persones havien sortit al carrer. I que, tirant més enrere, potser l'espurna que ho va fer possible la va encendre un tal Josep Casadellà, que un dia va anar al peatge i va dir que no volia pagar. I aquest "no vull pagar" va ser un posar la carn d'olla a sobre la taula. Un dir: "A sobre de treballar en top less a la barra americana, no esperis que somrigui". (Altre cop paràbola.)

I també els diré que, després, res no va tornar a ser igual per a Catalunya. Però tampoc per a Extremadura o Andalusia. Aquestes autonomies també van haver de perdre la innocència i buscar-se, amb terribles dificultats, la vida, talment com l'oncle Pauet, d'altra banda tan graciós i salat, però que no ens perdona que, per culpa nostra, va haver de donar de baixa el Canal Plus Liga.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF