Què té a veure Jane Austen amb el Brexit?

Potser no és una coincidència que el Banc d’Anglaterra hagi elegit Jane Austen per figurar als nous bitllets de deu lliures, presentats aquesta setmana per celebrar el 200 aniversari de la mort de la famosa escriptora.

El país, embrancat en les negociacions del Brexit, necessita una bona dosi del famós realisme d’Austen per acceptar el que vindrà un cop surti de la Unió Europea, un procés que acaba de començar però del qual ja comencem a veure les conseqüències: la lliura està més baixa, la inflació més alta, els sous reals han caigut i la inversió minva. El nombre d’alumnes estrangers que volen estudiar a Anglaterra també ha caigut, cosa que ha reduït els ingressos de les universitats, que també perdran les ajudes comunitàries. Les empreses de la City han posat la maquinària a tot drap per obrir seus a l’Europa continental i a Irlanda per poder accedir al mercat comú, i els importadors cada cop han de pagar més pels subministraments.

Anglaterra viu un procés de regressió. Està passant de ser el país liberal i obert que va convertir Londres en gairebé la capital del món a principi de la dècada a assemblar-se cada cop més a la terra que va conèixer Jane Austen a finals del segle XVIII i principis del XIX: un país de pasturatge aïllat i governat per una elit nobiliària dirigent que es beneficiava de mantenir una classe treballadora poc educada i encara més mal remunerada.

Ara el país va pel mateix camí. Al Brexit hi donen suport bàsicament dos grups. D’una banda, la gran capa ignorant que no entén les conseqüències d’una devaluació de la moneda o de la inflació, i que ara comença a veure que els 300 milions de lliures més que els pro Brexit els van prometre que tindria la salut pública després de sortir d’Europa era una mentida com una catedral. De l’altra, la tradicional elit més conservadora, que no vol donar als seus treballadors tots els drets que la UE garanteix i que tampoc vol gastar-se diners fent les inversions amb la qualitat o sostenibilitat que la UE estipula. Volen la independència d’Europa perquè senzillament els resulta més barat i els treu competència del mig. Volen una City de bombins i paraigües on puguin remenar les cireres sense competir amb les perles europees que estan molt més preparades que ells i que han anat a Londres buscant oportunitats i sous. Aquest talent els incomoda.

El país, sense aquest influx d’obertura i llibertats, s’assemblarà cada cop més a l’ Orgull i prejudici que tan bé ens va descriure Austen, i ara ja de manera oficial: estampant una imatge de l’autora als bitllets. És una llàstima que en aquests moments Anglaterra reflecteixi el pitjor d’aquella societat i no la suau i irònica crítica de l’autora als seus temps. Poc m’imagino les (per a l’època) modernes i obstinades Elizabeth Bennet, Elinor Dashwood o Emma Woodhouse, les grans protagonistes d’Austen, votant a favor del Brexit. Per la fortalesa i sentit comú amb què Austen les va retratar, me les imagino més dalt d’un ferri cap a França i viatjant pel continent que no pas tancades en l’Anglaterra aïllacionista que ella tant van criticar.

Malgrat els temps que corren, sí que celebro l’elecció del Banc d’Anglaterra de posar una segona dona als bitllets del país -l’altra és la reina, esclar-. És significatiu que els països, en general, escullin homes per representar el que generalment és més preuat: els diners. Espanya, per exemple, va escollir el rei Joan Carles, la catedral de Santiago i Miguel de Cervantes: les dues darreres eleccions, sens dubte, són grans aportacions a la cultura, però també el reflex d’una societat molt concreta, poc inclusiva. Començar a posar dones als bitllets em sembla una gran idea per intentar que tothom comenci a relacionar més les dones i el poder -una associació que es fa més fàcilment quan la imatge d’una dona està estampada en els bitllets en circulació-. M’encantaria veure algun dia la nostra Jane Austen o Virginia Woolf -Mercè Rododera- més àmpliament representada i publicitada als nostres símbols. Seria tota una declaració d’intencions, la propagació d’uns valors molt diferents dels que aporta la catedral de Santiago.

Sense ànim de ser darwinista, potser és un signe dels temps que Jane Austen hagi reemplaçat el mateix Charles Darwin als bitllets de 10 lliures: ¿potser l’espècie de mascle dominant està en declivi?

EDICIÓ PAPER 22/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF